Confinament (7)

20 de març

Amb la precisió que abans només s’atribuïa a la rellotgeria suïssa, els meteoròlegs anunciaven ahir l’arribada de la primavera un cop passades les quatre d’aquesta matinada i abans de les cinc. He tornat a llevar-me d’hora i per poc no la sorprenc entrant a casa.

Les mateixes fonts anunciaven una davallada de les temperatures que, aparentment, posaria en dubte el fet del canvi d’estació, inqüestionable des dels punts de vista astronòmic i matemàtic. I és que la primavera, com més va, més imprevisible es torna, com el nostre jovent abans d’emancipar-se, que va i ve, entra i surt, sense donar explicacions.

Ahir encara no era primavera, però va fer un dia de primavera espatarrant que ens va permetre dinar a la terrassa, petit luxe que ens podem permetre i que ens permet, perdoneu les redundàncies, airejar-nos una mica en aquests moments de confinament.

Ahir van morir 9 persones més a Igualada i les autoritats anunciaven que el nivell de gravetat de la situació a la Conca d’Òdena ha pujat un grau. Creix el nombre d’infectats, entre els quals personal mèdic que ja era insuficient des del principi. Escasseja, o falta en absolut, el material bàsic de protecció dels professionals. Un panorama apocalíptic del qual, a casa, ens n’assabentem pel telenotícies de les 9 del vespre, únic moment del dia en què ens posem al dia. La resta d’informació la rebem de familiars, amic i coneguts a través de les xarxes socials.

I, segons veig en les notícies que miro a la televisió, mentre aquí la majoria està confinada tan bé com sap i les nostres policies vetllen perquè es compleixin les mesures adoptades -curts de gambals indisciplinats i irresponsables n’hi ha a tot arreu-, hi ha llocs on encara no s’ha suspès ni el transport públic. En comptes de tancar els aeroports i les estacions marítimes i ferroviàries, el senyor Pedro Sánchez, ha ordenat que l’exèrcit els desinfecti, quan, penso jo, seria més assenyat dedicar als militars a tasques logístiques i d’ordre públic.

I és que sembla talment que el Gobierno de España estigui sotmès a alguna pressió de grups econòmics. Només així, i encara, s’entendria el seu entestament a no aplicar les mesures dràstiques que s’han aplicat en altres països que ja han passat per la nostra situació, mesures que també s’estan aplicant en d’altres que encara no han arribat ni de bon tros al nostre nivell de gravetat.

En fi, avui és divendres i tenim el cap de setmana a tocar. Encara que en alguns aspectes en aquesta situació no hi ha diferència entre un feiner i un festiu, la perspectiva de dos dies inhàbils sempre és prometedora per a qui treballa i els té. Prometedora com la primavera, que arriba carregada de promeses.

Benvinguda primavera! Tu ets esperança, renaixement, vida i joia de viure.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s