Confinament (6)

19 de març

Avui es compleix la primera setmana de confinament i estem de dol perquè s’ha mort en Josep, a casa seva. Sé que estava malalt i que, recentment, l’havien sotmès a una operació delicada de la qual es recuperava a l’hospital. Així ens ho explicava el seu germà fa quinze dies, un dijous quan marxàvem d’excursió. Vull creure que l’alta hospitalària significa que es trobava més bé, prou per marxar a casa, i que el seu decés no té a veure amb l’epidèmia. O que la situació d’emergència que vivim, focalitzada en el nostre hospital, aconsellés evacuar-lo perquè estava delicat i formava part del grup de major risc de contagi. Però tot això són especulacions, càbales meves, perquè la notícia m’ha arribat a través d’un concís correu electrònic i no sé més detalls. Coses de l’aïllament, que no permetrà als seus companys de caminades ni acomiadar-se d’ell com els agradaria, ni fer una abraçada de consol al Joan. Descansi en pau.

He tornat a matinar. La polsera intel·ligent que duc enganxada al canell com una segona pell ha vibrat enèrgicament a les sis. Avui és dijous, dia d’excursió, i la tinc programada a aquesta hora, però jo ja era despert des d’una estona abans. M’ha renyat, la polsera. Sí, tot i que dormo millor que el 96% dels usuaris, diu que no dormo prou, que hauria de dormir entre 7 i 9 hores cada dia i que la manca de son podria afectar la meva salut física i mental. També conta les passes que faig al dia, la punyetera. I també em recorda que aquests dies en faig molt poques. Tan llesta com és, i no tinc manera de fer-li entendre que som immersos una situació excepcional que fa que els objectius diaris que em proposa siguin molt difícils de complir. En fi, que l’he deixat per inútil.

Ahir hi va haver repic de cassoles. Dos cops, com explico més amunt. Va ser un èxit, sobretot el del vespre, molt més majoritari i sorollós que el de migdia, fins i tot al meu barri, que no és gaire donat a manifestacions antisistema. Va ser l’exercici més dur que vaig fer en tot el dia, i això em fa pensar que podríem incorporar les cassolades a les activitats que trenquin la monotonia dels nostres dies. Motius per a protestar no ens en falten, perquè, monarquia a banda, l’actuació del senyor Pedro Sánchez gestionant la crisi em sembla patètica, de traca i mocadorada demanant-ne la dimissió.

I, parlant de traques, avui és Sant Josep encara que a València no hi haurà falles. També és l’onomàstica del meu germà i li trucaré a mig matí per a felicitar-lo. Així ens farem companyia una estona.

Una resposta a “Confinament (6)

  1. El meu condol per l’amic perdut. Que descansi en pau

    Sobre les teves càbales crec que la segona és més que probable. La incompetència i la supèrbia de Madrid ens està matant, pretendre acabar amb el virus a cop de bandera, himne i canó, “el equipo médico habitual” ens ho recorda cada dia.

    Una forta abraçada. cuideu-vos molt

    Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s