Confinament (2)

15 de març

Ahir a la nit el sofà remugava.

Estem seguint “Sucesor designado”, una sèrie d’acció tan trepidant que de vegades ens estressa de tants problemes com ha de resoldre el protagonista, que és un president dels Estats Units a qui interpreta amb contenció Kiefer Sutherland. Tanmateix, la sèrie ens agrada i ens té enganxats i ahir vam veure quatre capítols després dels quals, reunits en assemblea general extraordinària, l’Anna i jo hem decidit dosificar-nos veient un cada vuit hores, per a no emprenyar el sofà.

Avui és el 3r dia del confinament i he tornat a despertar-me tan aviat que em fa vergonya dir quina hora és. Valgui dir que, finestres enllà és fosca nit i els fanals encara projecten la seva claror groguenca. No és exagerat dir que els carrers són més buits que mai, doncs. Perquè, a més a més, avui és diumenge, cosa que també faig constar per a no perdre l’oremus i, almenys, saber en quin dia vivim.

En fi, que m’he llevat perquè ja no podia dormir més després de mitja hora de fer tombs al llit, i m’he preparat el cafè que sempre prenc en llevar-me. I no m’he atrevit a seure al sofà, per a no malbaratar inútilment la quota diària que ens hem imposat per a no acabar amb els culs ben grossos si aquesta inactivitat imposada es perllonga. I també, perquè no dir-ho, per por de ser abduït per la bèstia, que ahir ja emetia sons estranys i amenaçadors quan li ordenava, prement el comandament, que s’estirés per aixecar-me les cames i reclinar el respatller.

Així que aquí estic, segut en una cadira davant el teclat explicant les meves afliccions.

***

Tenim a les perruqueres en peu de guerra perquè no entenen que Pedro Sánchez no tanqui els seus establiments i al mateix temps les obligui (com a la resta de la població) a mantenir una distància mínima d’un metre respecte d’altres persones. I és que no s’entén, si no és que es refereixi a les perruqueries encantades, aquelles en què tisores i bigudí, pintes, raspalls i assecadors de cabells tenen autonomia i funcionen tots sols surant ingràvids, mentre les bruixes o les magues que les regenten entretenen les clientes amb xerrameca hipnòtica i jocs de mans impossibles des de la distància reglamentària. El mateix val pels salons masculins.

Ben mirat, tots hauríem d’estar en el mateix estat d’indignació que barbers i estilistes, perquè som molts els qui no entenem les raons per les quals “el ben plantat” encara no ha confinat Madrid. Gràcies a la seva no-decisió, mentre a Catalunya (en general) i a part de la Conca d’Òdena (en particular), la població s’està sacrificant disciplinadament, tot el territori espanyol que no és aquella comunitat està rebent una allau (indesitjada en aquestes circumstàncies) de visitants madrilenys que, fugint del virus en un èxode insolidari i irresponsable, l’estan escampant per tot arreu.

Et felicito, fill! Arribes tard i a sobre ho fas malament.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s