Pedres, calor, virus

Avui hi havia organitzada una sortida per La Segarra dividida en dues parts, una al matí i una altra a la tarda, havent dinat a Cal Xuriguera, un palau medieval a Palouet. L’excursió l’havia dissenyada el Francesc Sabaté amb moltíssima cura i tot luxe de detalls, com sempre ha fet. El Josep Balada també hi havia col·laborat en la preparació, però avui no ha pogut venir i el Jaume Sayós l’ha substituït amb nota. L’excursió havia de recórrer 11,4 km pràcticament plans, i era especial perquè volia commemorar la 50a visita a La Segarra de la UEC Anoia. Han passat trenta-tres anys des de la primera incursió del nostre club per les terres segarrenques i, per tant, ja queden enrere les vivències i anècdotes d’aquells dies, i també alguns dels nostres companys. No els oblidem, com no oblidem els moments viscuts trescant aquestes terres, a voltes inhòspites, però sempre nobles i acollidores. Importants per a la història del país.

No sé quants quilòmetres hem caminat, finalment, perquè l’excursió d’avui també ha sigut especial per raons alienes a la nostra activitat que han alterat el programa previst. Ara fa tot just un mes que jo ja deia en la meva crònica que “el coronavirus, procedent de la Xina, s’escampa per tot el planeta i preocupa les autoritats i alarma a la població”. Ahir, l’OMS va elevar el fenomen a la categoria de pandèmia, i el Govern ha pres una bateria de mesures que ens afectarà directament, perquè l’amenaça ha arribat amb força a les portes de casa nostra. L’alarma s’ha concretat i ens angunieja. Igualada s’ha convertit en un focus important d’infeccions per COVID-19 i les mesures preses pretenen contenir l’aparició de nous casos. Així que, si apliquem al cas el seny que ens caracteritza, aquesta ha de ser l’última caminada en grup mentre duri l’emergència decretada.

El fet ha condicionat la sortida. Havíem omplert un autobús de 36 places, però el tomb sobtat de la situació, conegut ahir a la nit, ha forçat alguna baixa d’última hora i hem acabat sent 30 expedicionaris. La gent estava tranquil·la, però pendent del mòbil, de les novetats que poguessin produir-se, dels fills, dels néts… com és natural. La situació no ha de fer que perdem els nervis, però és comprensible que estem amoïnats. I tanmateix, al matí hem caminat. Hem sortit de Sedó i hem passat per l’ermita de la Mare de Déu de Santes Mases però, quan hem arribat al Castell de Concabella, a quines portes hem esmorzat, per raons derivades del decret del Govern no hem pogut fer la visita guiada programada. Per les mateixes raons no hem pogut conèixer l’interior del Castell de Les Pallargues, i hem hagut d’improvisar, i ho hem fet tibant d’autocar, que ens ha acostat als castells de l’Aranyó i Montcortés, i també, fora de programa, al Canal Segarra-Garrigues, que ara porta molt poca aigua. És una obra en formigó de l’enginyeria moderna que contrasta fortament amb les construccions medievals de pedra que esquitxen el paisatge de La Segarra, verd en aquesta època de l’any. Esglésies amb campanar d’espadanya; o de cadireta o de paret, com també se’ls anomena. Castells que foren torres de guaita abans de fer-se grans i convertir-se en residència dels senyors de les contrades que els voltaven; senyors que governaven els seus dominis amb poder absolut, i fent ús d’uns drets impensables avui dia sobre els paisans que els servien.

L’home del temps deia que ahir havia fet un temps absurd, més propi de juny que de març. Avui també ha fet molta calor, en la mateixa línia, tanta que, a la tarda, havent dinat –bé, per cert-, no hem tingut esma d’encarar els gairebé 5 km que restaven i, després de visitar el Pantà de la Bassa de Palouet, l’autocar ens ha acostat a Talteüll per a cloure la jornada.

A l’hora d’escriure aquesta crònica, les mesures s’han endurit i ja estem confinats.

20200312_071623868_iOS20200312_071849916_iOS20200312_072422716_iOS20200312_080511102_iOS20200312_091702981_iOS20200312_095439773_iOS20200312_103440497_iOS20200312_105321004_iOS20200312_110402525_iOS20200312_143140223_iOS20200312_143409097_iOS20200312_150736691_iOS20200312_155027785_iOS20200312_155211241_iOS20200312_155427870_iOS

20200312 El grup
El grup. Fotografia de Jaume Sayós

Una resposta a “Pedres, calor, virus

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s