Les tines d’Olvan

Olvan queda amagat entre serres a l’est del Llobregat i és un poble que s’ha dedicat tradicionalment a la pagesia. El barri de l’Estació d’Olvan era considerat l’estació de Berga. Hi passava el ferrocarril de via estreta que remuntava el Llobregat des de Manresa. El ferrocarril fou inaugurat el 1888 i clausurat el 1974. El barri de l’Estació és a tocar del riu i fou l’esplendorosa colònia tèxtil de Cal Rosal. Però, tot i separats físicament, tots dos nuclis formen part del mateix municipi. Fa uns mesos que vam ser a Cal Rosal per a fer el camí que segueix el traçat de l’antiga via fèrria i mena al bonic pont romànic de Pedret abans d’arribar a l’ermita de Sant Quirze. A Olvan, hi hem anat avui de la mà de la Rita Soler i el Josep Baldelló, que ens han guiat per camins que circumden i travessen la població, donant puntades sobre el terreny com qui broda un dibuix sobre un tros de tela; ara cap aquí, ara cap allà, a la recerca de les tines que, excavades a la roca, abunden en aquesta contrada. Són tines d’origen medieval que hi ha a prop d’algunes de les més de cent masies que es troben disseminades pel terme.

Segons que em diuen els qui en saben i he pogut ratificar a partir de la tasca de documentació que he dut a terme, són tines per vi en les que s’hi abocava el raïm que es collia a vinyes que ja no existeixen. Tot i que excavar a la roca uns pous de semblants dimensions devia ser una feinada, al pagès de l’edat mitjana li devia sortir a compte de fer-ho o de fer-ho fer. Al final, en aquesta vida, moltes coses són pura i simple qüestió de tenir paciència o de tenir temps. Jo no sé com anaven de paciència els humans d’aquell temps -espero que en tinguessin més que no en tenim ara-, però temps segur que en tenien perquè ni existia Netflix ni hi havia partits de futbol el cap de setmana. Deia que al pagès li convenia tenir tines a prop de les vinyes perquè em diuen que el raïm, un cop veremat, comença a fermentar de seguida, de manera que, amb els cups a prop, l’abocaven des dels coves on es collia i es transportava. Les tines no estan mai soles, sempre n’hi ha més d’una i estan connectades per una obertura més o menys ampla, segons els casos, que es taponava amb les anomenades boixes, que no eren més que taps de fusta de boix; d’aquí el seu nom. La roca on són excavades rep el nom de codina, que és una roca a flor de terra que fa un clap nu de vegetació. En l’entorn que ens ha acollit avui hi hem pogut veure moltes codines.

Sortint d’Olvan pel camí que va a Cal Rosal, hi ha la Font d’en Fèlix, que diuen que ha estat sempre destí de les passejades lúdiques de la gent del poble, un lloc on aturar-se a  refrescar-se i a descansar. Malauradament, una esllavissada del talús que la limita la va malmetre un mal dia i la font i el lloc de repòs es van perdre. I no ha estat fins a 2009 que s’ha recuperat i se li ha donat al lloc el seu aspecte actual. I això “gràcies a uns diners aportats per la Generalitat de Catalunya”, segons que diu un treball de 2015 d’alumnes de cicle superior de l’Escola d’Olvan que he consultat.

La rehabilitació feta podrà agradar-nos o no, que això és qüestió del gust que tingui cadascú, però el cert és que l’indret està endreçat. De manera que allà hem esmorzat els 41 caminadors d’avui, repartits entre les taules de pícnic que hi ha i els llocs que els menys afortunats han trobat per a les seves natges. La dada d’assistència, tot i que sorprenent, és del tot fiable: dues persones diferents han comptat els assistents en moments diversos i han obtingut el mateix resultat. I això que avui no han fet els 11 km de recorregut ni els més de 200 m de desnivell, ni l’oriünd de l’Alpujarra ni altres quatre o cinc habituals que tinc presents.

La família caminadora creix. Ànim, que com més serem, més riurem!

20200227_074513799_iOS
Pantà d’Olvan
20200227_081539618_iOS
Els indòmits dins del poble
20200227_084250126_iOS
La Font d’en Fèlix
20200227_085451816_iOS
De camí
IMG_5996
Pi solitari
20200227_094451373_iOS
Tines
20200227_095311281_iOS
Fent camí
IMG_6006
El grup. Fotografia de Joan Mollà

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s