Alguns homes bons

El sol incipient jugava amb els núvols i amb sa llum mandrosa encara, els tenyia de roig i de gris i provocava tal efecte encisador que jo mirava embadalit a través de la finestra el cel blau pur que servia de llenç a l’artista. Arran de terra, els ceps i els cellers m’esmunyien de la vista a gran velocitat. Tenia el clatell del Ramon a tres pams del meu nas. A la dreta, el meu veí, devia pensar que jo era insuls i escoltava el quart ocupant del cotxe, que entretenia al Ramon amb una conversa que jo a penes sentia, tot i els audiòfons que duia posats.

Ahir sí, ahir els duia perquè no volia perdre’m detall. Anava a compartir el matí i l’experiència amb gent de qui amb prou feines en coneixia el nom. I anàvem a la conquesta de la muntanya d’Olèrdola, un enclavament molt cobejat al llarg de la història per la seva situació estratègica.

Des de Sant Miquel d’Olèrdola, i més concretament des de l’aparcament de La Casa del Conill, on vàrem deixar els dos cotxes —el Nico conduïa l’altre— és una ruta fàcil que salva un desnivell acumulat de 240 m. De fet, és una de les sortides que vaig suggerir per a la programació dels veterans de la U E C d’enguany i li hem atorgat la categoria de passejada, ja que, encara que depassa una mica els 10 km de distància, la part més dura, l’ascens de 150 m fins al Conjunt Monumental d’Olèrdola, és suau, es fa al llarg de 2 km i no té cap mena de dificultat tècnica. I la matinal d’ahir em va servir per a polir-la.

Vàrem esmorzar a la zona de pícnic que hi ha a l’entrada del Conjunt Monumental. A aquelles hores els núvols tapaven el sol. O el sol, més alt ja, s’ocultava al darrere dels núvols, no sé. El fet és que a més feia una mica de vent i ens va semblar que allà estàvem més arrecerats que al Pla dels Albats, on havíem pensat de fer-ho, inicialment. Ben entaulats vàrem menjar els entrepans mentre parlàvem de coses d’homes, de coses que preocupen als homes de la nostra edat, més concretament, i esbandíem les nostres pors i ens consolàvem sabent que no estem sols.

Després de les fotos de grup al Pla dels Albats vàrem reprendre la marxa. El camí encara s’enfila una mica més abans de carenejar i baixar definitivament de nou a la mateixa vall per què havíem vingut. Les fotos de grup són de rigor en cada sortida.

A La Casa del Conill vam fer una cervesa. Jo una canya que no hauria pogut prendre si m’hagués tocat conduir, que em puja molt. Però estava bona, la punyetera. O entrava bé, no sé, tan fresqueta, amb la set que tenia.

De tornada, retallava i enquadrava les fotos mentre sentia el Ramon i el seu copilot parlant de motors i de cotxes. Elèctrics, de benzina o híbrids; de canvis manuals i automàtics. El meu company també els seguia en silenci.

Ara sé, entre altres coses que no vénen al cas, que és Calderer Major de Montmaneu.

One thought on “Alguns homes bons

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s