Glòria ha sigut un infern

Totes les prediccions que jo havia consultat pronosticaven un alt percentatge de probabilitats de precipitació. I no obstant això, avui dijous a dos quarts de set del matí, l’hora de llevar-me, a la plaça del Gasogen de Can Pasqual no plovia, tot i que hi havia una humitat ambiental molt alta i el terra era moll com si hagués acabat de ploure dos minuts abans. A més, les prediccions continuaven donant una alta probabilitat que plogués durant tot el matí, així que ja no m’he calçat les botes per sortir de casa. Després he sabut que molts han raonat com jo.

Diuen els més experts de tots que l’única raó a què atenen els veterans de la U E C per a suspendre una sortida és que plogui a l’hora de marxar. Si hi ha certesa, com era el cas d’avui, de torrents crescuts, molt fang als camins o altres circumstàncies per l’estil, els coordinadors o algun dels congregats al peu de l’estàtua del General Vives proposen de fer un recorregut alternatiu per terrenys més propicis, allò que modernament s’anomena un pla B.

Avui 23 de gener, l’excursió setmanal havia de discórrer pels Plans de l’Espelt passant per Ca la Pepa, el Pla i el Puig del Calvari i Cal Vives. Pere Grau, Ramon Muntané i Nico Garcia, els seus coordinadors, semblen condemnats pel destí a no conduir-la, ja que es tracta d’una sortida amb categoria de passejada que ja va haver de ser suspesa el mes d’octubre passat per motius no tan greus, però similars als d’avui. Tot i que de vegades hi ha un capgirament per raons que ningú s’explica, una passejada és, en principi, més curta, més suau i més a prop de casa que les caminades normals, i aquesta, amb els seus 8,4 km de distància a caminar i 267 m de desnivell, complia tots els requisits.

Si ha de ser sincer, aquest cronista s’estima més no haver sortit, avui. No m’agrada aixafar fang perquè no gaudeixo el camí. Per això, en condicions normals de pluja recent, em sembla bé explorar alternatives per terrenys més durs i caminar-les. Però les condicions d’aquests dies són molt excepcionals i penso que el criteri de prudència que ens il·lumina a tots els qui componem aquest grup, ens aconsellava desistir.

Per bé que la borrasca anomenada Glòria ha perdut força, ha devastat el país en tres dies. La virulència de l’onatge ha arrasat el Delta de l’Ebre i el mar ha fet desaparèixer la Barra del Trabucador i ha engolit bona part de les platges de tot el nostre litoral. El rius han multiplicat el seu cabal i s’han desbordat o han estat molt a punt de fer-ho en alguns casos. En molts llocs, les ratxes de vent han superat amb escreix els 120 km per hora, la pluja no ha deixat de caure amb intensitat diversa en tot el territori i la neu ha cobert les muntanyes d’arreu amb un generós mantell blanc.

Abans d’esvanir-se, Glòria ens enviava les darreres fuetades encara aquest matí i no semblava raonable sortir a la muntanya quan tots els serveis d’emergència del país han estat tantes hores seguides en alerta màxima multiplicant els seus esforços per arribar allà on se’ls necessitava, que ha sigut en molts llocs. I encara hi són.

Que a la nostra comarca els efectes del temporal no hagin estat greus, no resta magnitud a la tragèdia que ha viscut el país, que està patint unes pèrdues ambientals i materials sense precedents. I fins personals, ja que a l’hora d’escriure aquesta crònica ja s’han confirmat les morts d’almenys tres persones, una d’elles al molt proper municipi de Jorba.

Glòria, mal nom per a una diablessa que ha sembrat de desolació la nostra terra.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s