Avui he vist al Toni al seu lloc de treball. Com cada divendres, he entrat a demanar-li els 35 € que el caixer no vol donar-me, perquè es tracta d’una despesa regular que m’agrada que consti en els extractes pel seu import.
M’ha preguntat per la sortida d’ahir; havia vist la fotografia del passeig mig colgat per la boira que vaig publicar al Facebook i no estava segur que haguéssim trobat el camí.
I després he anat a veure al Toni -un altre Toni- al seu establiment. En aquest cas, la cita és cada quinze dies i el Toni és tan barcelonista que presideix la penya blaugrana. I, com no?, mentre em prenia el pèl, hem comentat la presa de pèl del VAR i el Barça a la Supercopa d’ahir.
El Toni és molt puntual i a les 12 en punt ja m’havia deixat com un pinzell disposat a sortir al carrer. Ho sé perquè, en aquell moment, ha començat el repic de campanes i el llançament de morterets que anuncien l’inici dels festejos en honor de Sant Antoni Abat, la festa dels Tonis.
