Pels volts de La Torre de Claramunt

A l’aparcament de la Font de Can Solà —terme de la Pobla de Claramunt— els coordinadors d’avui Esteban i Dávila —Josep Maria tots dos—, ens han comptat i érem 33 caminadors, rècord absolut de l’any. Ja sé que aquesta afirmació sembla un acudit, però no ho és, i la mantinc perquè no és mentida. En la primera sortida de l’any, el llistó ja ha quedat molt amunt; aquesta serà una marca difícil de batre que intueixo que romandrà vigent, si més no, fins a la pròxima sortida amb autocar i dinar en restaurant inclosos.

Jo no sé si aquest èxit de resposta ha estat degut tant a les ganes que teníem tots plegats de fer exercici com a altres factors. Som gent assenyada i no hem comès gaires excessos durant festes de Nadal. Però per pocs que hagin sigut els excessos, els dinars familiars s’amunteguen en pocs dies i la seva abundor i la inevitable aturada de la nostra activitat es conjuminen per a enemistar-nos amb la balança del bany fins al punt que jo ja no li parlo a la meva.

Són altres, els elements que em fan dubtar. Per exemple, el fet que estava programat que esmorzaríem a cobert, a l’amor de les brases cremant a la xemeneia de la casa d’en Gaspar Vilarrubias a la Torre de Claramunt. I que ens convidaria a cervesa de la feta per ell, i a coca i a cava. I, és clar, aquesta és una temptació molt grossa. I no ho dic tant pel mam i la teca com pel fet de saludar-lo i compartir amb ell una estona. En Gaspar es diu Gaspar per aquella tradició familiar que existia abans en moltes famílies de posar el nom de l’avi al fill o al net. I ha celebrat l’onomàstica el dia de Reis, naturalment. Però és que, a més a més, demà passat farà noranta-un anys i celebrar la vida amb ell és una gran satisfacció. Es troba en bona forma i, malgrat algunes limitacions que fa temps que arrossega, ha vingut a esperar-nos al bosc i ens ha acompanyat caminant una estona abans d’esmorzar. En Gaspar és un exemple, i arribar a noranta-un anys un repte per a nosaltres.

Qui més qui menys té un all o una ceba, si no totes dues coses. Avui, a més de dia de represa de l’activitat, també ha sigut dia de reincorporació de companys que feia dies que no podien venir. Hi ha qui ha tingut una experiència d’aquelles que si no et mata, et fa més fort. Hi ha qui ara veu una mica més bé que no hi veia i hi ha qui ha resolt problemes que el mortificaven, ja foren carpians, herniaris o de genoll. Els poc més de 9 km de la passejada d’avui, així com el seu poc exigent desnivell, eren propicis pel retorn a l’activitat dels convalescents, que han vingut carregats de coratge i d’amor a la muntanya i s’han portat com uns valents. Ells també en són exemple.

Avui també hi ha hagut alguna absència forçada per motius de salut i no vull marxar sense recordar qui no ha pogut venir i enviar-li el nostre afecte i la nostra força.

En acabat l’esmorzar, jo havia pres una cervesa i una copa de cava, i a mi l’alcohol em puja al cap de seguida. Per això no estic massa segur d’haver-ho entès bé, però em sembla que algú m’ha encomanat de fer les cròniques en endavant. Jo ja escrivia les meves impressions sobre les sortides abans que se sabés que ho feia, així que continuaré escrivint, per si de cas. I si L’Enllaç de la setmana vinent porta la meva firma, tindré la confirmació que no era borratxo del tot.

20200109_091849000_iOS
Tot el grup amb en Gaspar
20200109_102015789_iOS
El Castell de Claramunt entre boires

Una resposta a “Pels volts de La Torre de Claramunt

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s