Assolit

De tornada, he perdut un tren. Una dilatada espera prèvia del metro, m’ha jugat una mala passada i he arribat a l’andana 4 minuts tard. He hagut d’esperar una hora que passés el següent comboi, però aquesta ha sigut l’única anècdota negativa del dia, si és que poden considerar-la així, perquè el “Repte Thumberg” que afrontava avui també anava d’això, d’exercitar la paciència que requereix desplaçar-se amb mitjans de transport que siguin públics i poc contaminants.

Per arribar des d’Igualada fins al Prat – Estació fent servir el Carrilet i el metro m’han calgut 1 hora i 50 minuts, just una hora més que si hagués anat amb el meu vehicle. La diferència de temps és gran, però sembla que l’estalvi d’elements contaminants també ho és i que compensa. Per això em sento satisfet. I penso que un experiment com aquest fa prendre consciència i que ho fa en diversos aspectes. Per exemple, avui he constatat que per anar al Prat per via fèrria des d’Igualada cal arribar a Barcelona, o gairebé. Així que saber-ho ens ha de servir també per a reclamar a l’administració millors connexions ferroviàries a tot el territori, més racionals i descentralitzades, ara que sembla que es generalitza la idea d’un desastre climàtic no reversible.

També formaria part de les anècdotes del dia el fet que m’he sortit del guió, convertint els 12 km inicialment previstos en més de 17. I és que, encuriosit, he arribat a la desembocadura del riu caminant entre canyissars i jonqueres, pins i tamarius, resseguint el nou curs del Llobregat —el 2004 va ser desviat en el seu tram final per a ampliar el port de Barcelona. I m’he enfilat a uns quants dels molts miradors que hi ha al parc i he entrat a un aguait que hi ha en mig d’una llacuna per a observar les aus. A l’aigua he vist una colònia de no sé quina mena d’ànecs perquè no hi entenc. I una mica més lluny, una grua. I més enllà els avions com baixaven. I al fons del tot, Montserrat.

Sobta trobar rètols que demanin de no fer soroll que molesti les aus en un espai com aquest, on no paren d’aterrar i enlairar-se avions amb un brogit de motors eixordador. Hi ha moments que la freqüència de pas dels avions que davallen és més gran que la dels combois del metro de Barcelona un dia feiner. I en alguns llocs, com l’anomenat Mirador dels avions, et passen sobre el cap tant a prop que en dies com avui es nota com el vent els sacseja i els fa trontollar una mica.

Tot i la digressió, he completat el recorregut planejat i he arribat a l’antiga Caserna dels Carrabiners i al Mirador del Semàfor, que són a tocar del mar, en un tram de platja al qual no es pot accedir perquè està protegit per tal que les plantes autòctones es desenvolupin amb normalitat i les aus que hi nien tingui la tranquil·litat que els cal. I tot i aquesta protecció, avui hi havia un nombrós grup de voluntaris netejant la sorra de porqueria.

El cos de carrabiners va arribar al Prat el 1830, un any després de la seva fundació. Vigilaven la costa, ajudaven en rescats de vaixells naufragats i, sobretot, combatien el contraban. El cos va ser dissolt el 1940, com a represàlia per haver-se mantingut fidel a la República. Molts carrabiners van ser expulsats, la resta va ser integrada a la Guàrdia Civil.

20191214_083611819_iOS20191214_085700044_iOS20191214_090652228_iOS20191214_092738602_iOS20191214_093232014_iOS20191214_105352501_iOS20191214_111108708_iOS20191214_111541463_iOS20191214_111738848_iOS20191214_111944541_iOS20191214_112049201_iOS20191214_121501178_iOS

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s