Un matí gris i plujós

Ahir a última hora en Ramon em va avisar que avui no hi hauria excursió, que s’ajornava per a una millor ocasió. Així que avui no he matinat més de l’habitual. A través de les finestres tot es veia moll, però m’ha semblat que no plovia. En un primer moment he pensat a anar jo sol a caminar per Igualada, però he sortit a la terrassa i he desistit de fer-ho. Plovia poc, però plovia, així que he acomiadat a l’Anna quan marxava a treballar, m’he dutxat, he esmorzat i m’he posat a escriure.

El silenci senyoreja el pis. Torno a ser sol a casa. La situació d’ahir a la tarda es repeteix aquest matí gris i plujós de tardor. L’episodi de llevantada no ha acabat de passar i, tot i que no ho fa amb l’abundància d’ahir —a molts llocs del país hi va haver seriosos problemes i algunes inundacions—, plou. Els carrers de la nostra vila són trists i buits i des de la sala d’estar no sento ni el brogit del trànsit del passeig, tant a tocar. Només m’arriba el soroll de l’aigua al safareig entrant a raig a la rentadora i, eventualment, el xiulet furiós del tambor girant per escórrer la roba que eixugaré dins de casa.

Els matins sovint escolto France Bleu Roussillon per a habituar-me a una llengua que vull aprendre, però avui no l’he sintonitzat. Sé que a França hi ha una vaga interprofessional i això afectarà les emissions. Ja ho he viscut altres vegades i, als fins pels quals ho faig, no paga la pena connectar-me per a sentir música programada per un francès o una francesa. La vaga és per a protestar per la nova llei de jubilació que vol aprovar en Macron. Pretén unificar els diversos règims de cotització actuals i retardar l’edat de la retirada dels treballadors, le retrait, en diuen ells, i tot i que no és una vaga general, es preveu un seguiment molt important. Hi ha previstes més de 300 manifestacions arreu del país i, a París, la més gran es creu que serà tan massiva que les autoritats han ordenat als començos de la zona per on transcorrerà que abaixin les persianes, perquè es tem que actuïn elements pertorbadors infiltrats.

Tampoc no he posat la televisió. A aquesta hora només posaria TV3 i no tinc ganes de sentir notícies ni opinions polítiques. Ja estic una mica saturat de manifestacions de qualsevol filiació i, particularment, del cinisme d’alguns polítics.

El silenci m’empara i m’inspira. La soledat em permet retenir sense entrebancs els meus pensaments i desenvolupar-los abans no fugin. Sóc molt conscient que el que escric són bajanades, coses sense importància. Escric sobre coses que faig, coses que em passen perquè ja no sóc capaç d’inventar-me històries. I si escric, és justament per a no perdre també la capacitat d’expressar-me, per a no oblidar paraules o per a oblidar les mínimes possibles en el procés d’envelliment del cervell. Escric per a exercitar-lo, per a mantenir-lo actiu, perquè si alguna cosa temo en aquesta vida, és arribar a perdre les meves capacitats cognoscitives i a convertir-me en un vegetal.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s