Una tarda de tardor amb llevantada

Avui també volia anar a caminar. Ara que el pes amenaça de nou amb enfilar-se fins a nivells no desitjats i que sembla que no només he recuperat les ganes de caminar sinó que, a més a més, les petites coses que donen sentit a la meva vida insignificant tornen a ser sota el meu control, he readaptat les rutines que m’aporten seguretat i he aconseguit encabir un altre cop aquesta activitat física suau en la meva agenda diària.

Quan aquest matí a primera hora ha començat a ploure, jo tenia l’esperança que pararia en algun moment i he decidit que, havent dinat, com he establert, faria un itinerari urbà per a no enfangar-me pels camins de terra que envolten la ciutat. Però no ha parat de ploure i no sortiré, perquè plou prou per a acabar completament xop per curta que sigui la caminada. I és que, segons que diuen els experts, estem immersos en un episodi de llevantada. I, segons he llegit, la Generalitat fins i tot ha decretat un cert estat d’alerta per vent.

Així que, donades les circumstàncies adverses que hi concorren, he decidit gaudir plenament de la meva condició de jubilat i de la solitud en què em trobo immers aquesta tarda —la dona treballant, la Paula a Barcelona i el Nil amb son pare, em tenen aquí deixat de la mà de déu— i, havent acabat d’escriure aquestes línies —avui em venia de gust escriure ni que fos una bajanada— prendre possessió del sofà i del comandament a distància, per si de cas em canso de llegir el primer cas de l’inspector John Rebus, creació de l’escocès Ian Rankin.

I demà, ja veurem, que és dijous i toca excursió aquí a prop amb els veterans de l’UEC. Encara que ja no plogui, tot l’entorn de Castellolí estarà molt enfangat i no sé què decidiran. Em llevaré a dos quarts de set i trauré el cap per la finestra. Si em mullo, em tornaré a ficar al llit, fins a l’hora de llevar-me amb l’Anna. I després, un cop ella hagi marxat cap a la feina, ja decidiré com omplo el matí, perquè els dijous no he de fer ni el dinar, que anem a ca la sogra.

Si no plou, em vestiré de caminador, em calçaré les botes, acudiré al lloc de trobada i que sigui el que allà es decideixi.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s