Malenconia lisboeta

Quan encara no feia ni una setmana que havíem tornat de Lisboa ja enyorava els seus carrers irregulars i costeruts, tan artísticament empedrats, per altra banda.

Anant-hi, vaig començar a llegir “El invierno en Lisboa”. És una novel·la que vaig adquirir fa uns anys, quan vàrem tenir una primera intenció de viatjar a la capital portuguesa. No recordo les raons per les quals finalment no vam viatjar aleshores, com no recordava ara, abans de tornar-la a llegir, sinó fragments inconnexos i vagues de la trama. Em passa sovint i m’ha passat sempre. No és cosa de l’edat sinó que la mala memòria per algunes coses és consubstancial amb mi.

Des que vàrem viatjar a París resseguint les passes de Hemingway —”París era una fiesta”— i Vila-Matas —”París no se acaba nunca”—, m’agrada llegir novel·les en què apareguin els llocs que vull visitar. No sempre és possible, o no sempre en sé prou per a trobar la lectura que em caldria, però ho intento i sovint em documento literàriament sobre el lloc. Aquesta és la raó per la qual vaig llegir en el seu moment la novel·la de Muñoz Molina. I també per això l’he recuperat ara per a rescatar-la de l’oblit i ambientar-me. Però en aquesta ocasió, no he pogut llegir-la abans i l’he començat durant el viatge.

Ara, ja a casa, he conclòs una lectura que, mentre ha durat, ha revifat la nostàlgia que associo a Lisboa. A “El invierno en Lisboa”, Lisboa és una destinació, el punt de retrobada de dues persones que potser encara s’estimen. El mateix destí tràgic que fa que es coneguin en un local nocturn de Sant Sebastià, i que hagin de separar-se després, els condueix a Lisboa en moments i per camins diferents per trobar-se de nou anys més tard. Però ja no són les mateixes persones i Lisboa esdevé punt de dissolució, el lloc en el qual els antics enamorats decideixen separar-se precipitadament, obligats per les circumstàncies.

A mi no em sembla casual que Lisboa sigui l’escenari del seu retrobament. Al contrari em sembla molt adient que una ciutat que és descrita com a gris, humida, emboirada, plujosa, melangiosa i una mica fora del temps que viu, sigui l’escenari d’una història que regalima enyor de l’ésser estimat, tan lluny sempre, tan inaccessible.

Així com Muñoz Molina és meticulós analitzant les sensacions i els sentiments dels protagonistes i els explica prolixament, no descriu Lisboa sinó a través de generalitats, mai esmentant pel seu nom llocs com ara el Pont 25 d’abril, la plaça del Comerç, l’Arc de la Rua Augusta o l’Elevador de Santa Justa, que jo he sigut capaç d’identificar ara que he sigut a la ciutat. Impossible fer-ho abans, en la primera lectura del text. Reconèixer en una novel·la llocs en els quals hi has sigut té la seva gràcia. O a mi me la fa.

Però aquesta no és, òbviament, l’única novel·la en què apareix Lisboa. “El invierno en Lisboa” no és ni tan sols l’única novel·la que jo hagi llegit en què apareix Lisboa.

A “El mal de Montano”, Vila-Matas converteix la ciutat en lloc de passada d’un escriptor malalt de literatura que cerca el guariment de la seva malaltia —el mal de Montano—, pelegrinant per diverses parts del món mentre escriu un diari íntim. També aquesta estada de Rosario Girondo —el protagonista— evoca la nostàlgia en mi.

A “Afirma Pereira”, d’Antonio Tabucchi, la vida anodina i ancorada en el passat de l’encarregat de la secció de cultura d’un diari de segon ordre, transcorre íntegrament a Lisboa. Són els últims temps de la dictadura de Salazar i la ciutat i la vida són grises i tristes. Només la irrupció inesperada i fortuïta d’una parella de joves revolucionaris aporta una espurna de llum a la seva vida i li permet adonar-se que els temps estan canviant i que la dictadura de Salazar té els dies comptats.

Després de la revolució, la vida a Lisboa potser va deixar de ser trista, però l’aire vagament decadent i malenconiós dels seus carrers ha perdurat en el temps. O a mi m’ho sembla.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.