Flandes, apunts de viatge (3)

Brussel·les

El primer dia de la nostra estada, havent dinat, vam anar en metro a l’Atomium, només per a fer-me una fotografia amb l’estructura gegantina de fons; em feia gràcia, segurament perquè és una imatge tòpica que guardo a la memòria des de la infància. L’Atomium representa els 9 àtoms del cristall de ferro i va ser construït per a l’Exposició Universal de 1958, quan jo tenia 4 anys. La popularitat i l’èxit que va assolir van evitar que fos desmuntat en clausurar-se l’exposició, com estava previst, i encara avui continua sent un element emblemàtic de la capital belga. Si no hi hagués hagut tanta cua, potser hauríem entrat a visitar-lo per dins.

20190813 Flandes 08
Brussel·les. L’Atomium.

A partir de mitja tarda vam passejar per descobrir el centre de la ciutat. Estava molt animat i, com era d’esperar, hi havia turistes per tot arreu, sobretot espanyols que es movien en grans grups seguint un guia.

La Grand-Place, el Manneken Pis, la rèplica femenina, la Janneken Pis, les Galeries Royales Saint-Hubert, la Cathédrale Saints Michel et Gudule… I va ser així, de mica en mica, tafanejant per aquí i per allà que ens vam adonar que Brussel·les ens agradava més que no ens pensàvem.

20190813 Flandes 33
Brussel·les, ciutat de bicicletes.

Brussel·les és ciutat de bicicletes i ara també de patinets elèctrics, quin ús diria que s’està imposant, com a tot arreu. Allà ja funciona un servei de lloguer, així que no és estrany veure’ls aparcats al carrer. El que em va sobtar és que els usuaris no els deixaven en un aparcament específic per a ells. Jo —no hi entenc gens— donava per fet que havien de recarregar-se estant connectats a alguna font d’alimentació. Tampoc no vaig veure cap d’aquestes estacions i deu ser perquè no hi són. Els patinets es deuen carregar quan corren o potser disposen d’algun sistema que no conec. El fet és que els usuaris els deixaven en qualsevol lloc, algun de tan inversemblant que les andròmines semblaven abandonades.

20190813 Flandes 23
Brussel·les. Ciutat diversa. 

Brussel·les és ciutat de diversitat racial. He tingut la sensació que els autòctons accepten els nouvinguts amb una naturalitat que estaria a considerable distància dels recels que encara s’observen a casa nostra. Em penso que és un fenomen general a Flandes, que és més fàcilment observable a la capital perquè hi viu més gent. Per altra banda, els vinguts de fora semblen molt integrats en la societat que els va acollir. I deu ser perquè aquest procés recíproc d’acceptació i integració no és nou, sinó que ja ve d’alguna generació anterior a la nostra, que hom té la sensació que la convivència és harmoniosa fins al punt que és fàcil veure famílies de parelles mixtes amb fills mestissos.

20190815 Flandes 37
Brussel·les. Ciutat de cultura. Museu Magritte.

Brussel·les és ciutat de cultura. Deixant de banda els innumerables museus, exposicions i altres manifestacions artístiques que el turista pot visitar, aquells dies vam ensopegar amb la celebració del Brussels Summer Festival, un festival de rock que pren la ciutat, ocupant llocs tan emblemàtics com el Mont des Arts i l’esplanada que hi ha entre el Palau Reial i el Parc de Brussel·les, on hi havia instal·lats sengles escenaris gegantins que omplien de decibels les tardes i les nits de la capital. I també hem vist escenaris de menor format en moltes places on també se celebraven concerts de tota mena al marge del festival. I músics de carrer, que no precisen escenari i improvisaven les seves actuacions en qualsevol cruïlla, alguns amb considerable expectació i participació del públic.

20190815 Flandes 45
Brussel·les, ciutat de cultura. El Brussels Summer Festival.

La part negativa és que el BSF limitava o impossibilitava la visita d’aquells llocs, tots dos d’indubtable interès. Des de l’altura del Mont des Arts hi ha una magnífica vista de Brussel·les que l’escenari del festival dificultava aquests dies. I al Parc de Brussel·les era impossible gaudir de boscos, parterres i jardins passejant pels camins que conflueixen en el Palau Reial.

Però ja ens va estar bé, perquè, per contra, la part positiva era que hom tenia la impressió que la ciutat s’havia posat a disposició dels ciutadans i que els brussel·lesos —i també els visitants— estaven gaudint la seva ciutat. L’ambient que es respirava entorn del BSF era animadíssim i festiu.  Hi havia gent de totes les edats i paradetes de tota mena que, a més d’amenitzar la passejada, proveïen de vianda a qui tenia gana i no li importava menjar a peu dret, com vam fer nosaltres. Naturalment, els quiosquets havien habilitat taules i cadires i, a més, hi havia els bancs dels jardins, però la demanda era tan forta que resultava molt complicat aconseguir un lloc.

20190816 Flandes 01
Brussel·les, ciutat de contrasts.

Brussel·les és ciutat de contrasts. Em va sorprendre molt la gent sense sostre. No que n’hi hagi, que això, malauradament, és habitual a tot arreu, sinó que hi hagi tants joves que dormen al carrer. I dones i homes que ja no són tan joves que no dormen al carrer però que demanen almoina pels passadissos i les estacions de metro i tren. Sembla talment com si a alguns els hagués canviat la sort sobtadament, perquè encara van ben vestits per bé que ja una mica rebregats. És impactant veure això a la capital d’Europa, però alhora també és la confirmació de la sospita que alguna cosa no s’està fent prou bé des de les altes instàncies de la Unió.

20190813 Flandes 42
Brussel·les. Música al carrer.
20190816 Flandes 71
Brussel·les. Música al carrer.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.