Flandes, apunts de viatge

20190816 Flandes 38
Bruges.

No sé si parlar de viatge, perquè tinc la sensació que un viatge ha de ser més llarg i nosaltres només disposàvem de cinc dies mal comptats. Vivim a Igualada, a 60 km de l’aeroport del Prat, i si tenim en compte les hores que duren els vols, les esperes prèvies i els desplaçaments d’abans i de després, realment ens van quedar poc més de quatre dies útils. Però, en fi, tot plegat formava part de l’experiència i aquesta no havia de ser menys intensa o enriquidora pel fet de ser breu.

Tanmateix, també en diré escapada, que penso que s’hi avé més a les quatre nits que vam passar fora de casa. Perquè, a més, tampoc és que marxéssim a l’altra punta del món, que anàvem a Flandes, que és aquí mateix com qui diu, al nostre propi continent.

Per què Flandes?

Flandes és una regió que simpatitza amb Catalunya. Flandes acull el President legítim dels catalans, aquell que tindríem si no ho hagués impedit el Gobierno de España amb maniobres il·legals.

Després dels fets d’octubre de 2017 vaig decidir no tornar a posar els peus a Espanya i viatjar únicament per Catalunya i fora d’Espanya quan ho faci a l’estranger. Ja no em sento espanyol, encara que el meu carnet d’identitat digui que ho sóc.

L’Anna pensa igual, així que, enguany vam decidir anar a conèixer Flandes, en part, per simpatia. Però també per la bona opinió que en té tothom que hi ha estat, i perquè és més al nord i se suposa que no ha de fer tanta calor en aquestes dates com fa a la nostra latitud. Com més grans ens fem, pitjor suportem la calor i per això la defugim. Certament no en vam passar, al contrari, més aviat vam haver d’abrigar-nos una mica en molts moments. Però, segons que ens deien, la temperatura aquells dies era més baixa del que és habitual per l’època.

La preparació

Quan començava a preparar l’escapada, pensava que estaria bé seguir les passes i els consells d’algun viatger que hi hagués anat abans, i deixar de banda les guies convencionals. Un cop ja tindria una idea més clara del que volíem fer, sempre hi podria recórrer, si es donava el cas.

Decidit per aquesta via, vaig buscar referències a Internet. Hi havia un grapat, però vaig escollir tres que semblaven adients a les meves intencions. Eren entrades de blocs de persones que escriuen sobre les seves vivències fora de casa.

Finalment, em vaig quedar amb la crònica del viatge de tres amigues com a document de partida. No és un relat de viatges a l’ús i em va semblar fresc, despreocupat, espontani. I, a més, semblava com si l’escapada que jo volia dissenyar fos calcada de la que havien fet elles: 4 dies pel pont de la Mare de Déu. Nosaltres hi vam ser entre el 13 i el 17 d’agost.

Ara, un cop acabat el nostre periple per terres flamenques, és just que jo també aboqui la nostra experiència per si algú altre en pot treure profit.

Informació pràctica

Les noies del pont de la Mare de Déu també van visitar Gant, Anvers, Bruges i Brussel·les, però no es van allotjar a la capital. Nosaltres vam volar amb Brussels Airlines, i tenint en compte que les seves connexions amb Barcelona arriben i marxen de l’aeroport de Zaventem, ens va semblar logísticament més interessant allotjar-nos a Brussel·les, prop del centre. Així podríem aprofitar els capvespres per anar veient la ciutat i arribar fàcilment fins a l’estació Central per anar amb trens directes a les tres ciutats objecte del nostre interès.

20190813 Flandes 06
El tren a l’estació de l’aeroport de Zaventem.

El trajecte entre l’aeroport i l’estació de Brussel·les-Central és d’uns 20 minuts, com la freqüència de pas. A Brussel·les hi ha moltes més estacions, però la Central és la més pròxima a l’apartament que teníem reservat: una parada de metro. Dues línies ens hi haurien pogut portar, però nosaltres ens vam estimar més d’anar caminant; no hi ha ni mitja hora i estàvem de vacances i no teníem pressa. A més, en teoria, no en podíem prendre possessió fins a les 3 de la tarda, encara que a la pràctica ho vam poder fer tan bon punt com vam arribar.

20190815 Flandes 30
El nostre cau a Brussel·les

Decidir-me per l’Aparthotel Adagio Brussels Grand Place va resultar ser un encert. L’habitació era millor que la de molts hotels on ens hem allotjat, amb l’avantatge que, llevat d’una rentadora —hi havia bugaderia—, tenia tot el que hom podria necessitar per a viure una temporada més llarga. A més, forma part o està al costat d’unes galeries comercials en què hi ha un Carrefour Express que no tanca fins a les 11 de la nit. A tocar de  l’aparthotel hi ha l’estació de metro De Brouckère. Hi passen 4 línies. I per acabar-ho d’adobar, hem estat a 500 m de la Grand-Place, o sigui del rovell de l’ou de la part més bonica i turística de Bussel·les.

20190814 Flandes 01
Estació de trens Brussel·les Central

La SNCB (Société nationale des Chemins de fer belges) té una aplicació per a mòbils a disposició dels usuaris. Conté informació útil pel viatger i permet comprar els bitllets anticipadament i emmagatzemar-los al mateix telèfon.

No és estrany que es recomani d’utilitzar la xarxa ferroviària belga per a desplaçar-se per Flandes. Després d’haver-la utilitzat aquests dies, m’ha semblat que dóna un servei eficient i puntualíssim. Fins i tot quan els cheminots fan vaga. El dia de la nostra tornada n’hi havia una. Els serveis mínims establerts eren del 50% dels combois, i tanmateix l’únic inconvenient que vam tenir els viatgers van consistir a no tenir tants trens disponibles com de normal.

En un dels viatges, anava una noia cega en el nostre vagó. Tornàvem d’Anvers, i en arribar a Brussel·les, un cop el tren s’havia aturat la noia es va aixecar. A l’andana, just a la porta on ella s’havia situat, l’esperava un cheminot que va obrir la porta del vagó i s’hi va enfilar. L’home va agafar la noia de bracet, la va ajudar a baixar i la va acompanyar fins a la sortida del carrer.

Jo no sóc usuari habitual del tren en el nostre país i no seria just si establia comparacions.

20190816 Flandes 03
El metro de Brussel·les

A Brussel·les, com a totes les grans ciutats, la STIB (Société de transports intercommunaux de Bruxelles) també té una aplicació per a mòbils i ofereix diversos tipus de títol de transport. Són vàlids indistintament per a metro, tram i bus. Considerant els desplaçaments que havíem de fer, nosaltres en vam comprar el de 10 viatges. És com una targeta de crèdit amb xip. És una mica més cara el primer cop —tot i això cada viatge surt més econòmic que el bitllet individual— i la poden utilitzar diverses persones a la vegada. La recàrrega és a un preu inferior.

20190813 Flandes 43
Anna, el Burgmestre Charles Buls i el seu gos.

El primer dia va fer una mica de fred. Després, la temperatura va anar pujant a poc a poc tendint a assolir els valors normals per l’època. També va ploure algunes estones gairebé cada dia, però això allà és habitual i no altera gens el ritme de l’activitat diària. A nosaltres ens sobta, però els flamencs estan fets a la inestabilitat del seu clima. Els xàfecs solen ser de curta durada i acaben tan discretament com han començat, sense fer soroll.

La regió de Brussel·les capital, integrada per diverses communes, és habitada per una mica més d’un milió de persones. Tota la conurbació és, doncs, considerablement més petita que Barcelona, però Brussel·les també és una ciutat cosmopolita com correspon a la capital de l’Europa comunitària i unida, de Bèlgica i de Flandes.

IMG_3993
Carta d’un restaurant.

A Flandes els idiomes oficials són el neerlandès i el francès. A Brussel·les, a més, les informacions també estan disponibles en anglès. Però a la resta del territori no, de manera que l’únic idioma en què es troben retolats els carrers o el metro, per posar dos exemples, és el propi. No obstant això, els flamencs tenen la sort de ser trilingües i parlen els dos idiomes oficials i l’anglès, per la qual cosa no hi ha d’haver problemes per entendre’s amb ells. El castellà no apareix ni en les cartes dels restaurants.

20190816 Flandes 42
Bicicleta a la porta de casa.

Generalitats

És cert que a Flandes es menja i es beu molt al carrer. Les terrasses sempre eren plenes, fins i tot quan plovia. L’aigua no arronsa als flamencs que continuen menjant o bevent com si res sota els paraigües de les brasseries.

20190816 Flandes 45
Bruges. De Halve Maan, “brasserie” on s’elabora la cervesa “Brugse Zot”.

Les brasseries són restaurants, bars, cerveseries. Però també són els llocs on es fabrica la cervesa. No entenc de cervesa, no en consumeixo més que en moments molt puntuals, així que poques coses puc aportar si no és dir que vaig trobar molt bones les que vaig provar. He llegit que són més de 1.500 les marques de cervesa que es fabriquen a Bèlgica, de manera que ensopegues amb les brasseries per allà on vagis i disposes d’infinites oportunitats de degustar les cerveses del país. Hi ha brasseries que es poden visitar i un Musée des Brasseurs a Brussel·les.

20190813 Flandes 23
Brussel·les. “Comptoir chocolatier”

El mateix passa amb els comptoirs chocolatiers, que n’hi ha tants com vulguis, i amb una varietat de varietats de productes i de tipus de xocolata que resulta aclaparadora. Què dir de la xocolata belga? Que cal anar allà i veure-la exposada en aquestes botigues magatzem. I provar-la i naufragar en un mar de dubtes abans de decidir quina comprar. A Brussel·les hi ha el Choco-Story, un museu on s’explica tot el que es pot dir sobre la xocolata.

20190817 Flandes 06
Brussel·les. Cua per a comprar “frites”

Confesso que ignorava que les frites belgues tenien fama fins que vaig començar a preparar l’escapada. Ara puc dir que són molt bones amb coneixement de causa. Les patates rosses són omnipresents a Flandes. Però les primeres les vam menjar a Brussel·les, com a acompanyament d’un sopar. Hi són gairebé en tots els menús dels restaurants, com a guarnició. Però també hi ha llocs especialitzats, famosos per la seva qualitat, on la gent suporta cues ben llargues per a comprar una paperina i menjar-la pel carrer. Nosaltres no en vam fer de cues, perquè no ens agraden. Però penso, francament, que les fan bones a tot arreu: cuites al punt, cruixents per fora però tendres per dins, sense estar ofegades en oli. A Bruges hi ha el Frietmuseum, on expliquen la història de la patata, la seva aplicació més popular i les salses amb què es pot menjar.

20190814 Flandes 36
Gant. Aclaparat davant les moules frites

Les moules frites també ens van agradar molt. Els musclos al vapor ja ens agradaven abans d’anar a Flandes; els que vull dir és que ens va agradar molt com els fan allà, amb molt d’api i ceba. Exquisits. Gairebé tothom els acompanya amb frites, d’aquí el nom del plat.

20190813 Flandes 34
Gofres

Les gofres que fan a Bèlgica són realment bones. En vam berenar la primera tarda a Brussel·les, però és un dolç que m’embafa i no vaig poder acabar-me la meva. A l’Anna li agraden molt i en va menjar alguna més. Per arreu hi ha parades i botigues de gofres. Les presenten guarnides amb tota mena de complements perquè agraden als turistes, però diuen que els nadius les mengen soles, sense farciments.

L’anada

A l’aeroport del Prat, les cues per a passar el control de seguretat eren llargues, però anaven lleugeres malgrat la vaga dels vigilants. Els serveis mínims funcionaven bé.

20190813 Flandes 01
Aeroport del Prat

En realitat, vam tardar més a facturar l’equipatge que a passar el control. Als taulells de facturació sempre hi ha viatgers que presenten problemes d’última hora que allarguen l’espera de tothom. Per excés d’equipatge, per exemple, com en el cas en la nostra cua. Però també vam presenciar l’incident provocat per algú que havia comprat el bitllet sense tenir garantida la plaça en el vol. Suposo que qui s’arrisca així ho fa perquè confia en la seva bona sort i espera que es produeixi alguna baixa per a ocupar la plaça. I també suposo que es beneficia d’algun tipus de preu especial. Però, el nostre xicot no va tenir fortuna i, en comprovar-ho, es va enfadar molt i va rondinar i renegar. Lluny d’aconseguir canviar la seva sort, només va impedir que el personal fes la seva feina amb la diligència que la resta de viatgers esperava. Tot i això, a nosaltres tot ens va anar força bé i no ens vam adonar que ja érem a l’avió esperant el moment d’enlairar-nos. Ens vam posar en marxa a l’hora prevista.

20190813 Flandes 04
En ple vol

Tot i que al Prat bufava una mica de vent, l’avió no trontollava gens. Deu ser que al cel només s’hi respira calma. El viatge resultava tan plàcid que jo prenia notes mentre l’Anna dormia amb el cap recolzat a la finestra. A l’altra banda, una noia que viatjava sola també dormia.

Devíem tenir el vent a favor, perquè vam tardar menys del previst a arribar a Brussel·les. El vent que bufava al Prat arran de terra devia empènyer l’avió durant una estona i, a l’hora i mitja escassa de les dues que dura el vol, el comandant va anunciar que iniciàvem el descens. També va dir que a Brussel·les hi havia 17 graus. L’aterratge va ser impecable. Efectivament, vam tocar terra uns deu minuts abans de l’hora. Abans de sortir de l’aeroport, vam treure els jerseis de les motxilles. Vist el que havia dit el comandant, vam donar per fet que al carrer faria més fred que dins l’edifici, sempre condicionat entorn de 25 graus.

20190817 Flandes 10
Aeroport de Zaventem

És un fet contrastat que les maletes encongeixen quan les treus de casa, de manera que, per a no patir per l’espai a la tornada, aquest cop havíem decidit facturar una trolley i pujar l’altra a la cabina, juntament amb la meva inseparable motxilla. Però al Prat, l’empleada de Brussels Airlines ens va informar que l’avió anava ple i que podíem facturar totes dues trolley sense cost addicional.

Després de recollir les maletes, vam ser capaços de comprar amb el mòbil els bitllets del tren que havíem d’agafar per arribar a la capital, i ens vam espavilar per a validar-los i entrar a l’estació, que es troba al mateix edifici de l’aeroport.

 

20190813 Flandes 30
La Grande-Place

Brussel·les

El primer dia de la nostra estada, havent dinat, vam anar en metro a l’Atomium, només per a fer-me una fotografia amb l’estructura gegantina de fons; em feia gràcia, segurament perquè és una imatge tòpica que guardo a la memòria des de la infància. L’Atomium representa els 9 àtoms del cristall de ferro i va ser construït per a l’Exposició Universal de 1958, quan jo tenia 4 anys. La popularitat i l’èxit que va assolir van evitar que fos desmuntat en clausurar-se l’exposició, com estava previst, i encara avui continua sent un element emblemàtic de la capital belga. Si no hi hagués hagut tanta cua, potser hauríem entrat a visitar-lo per dins.

20190813 Flandes 08
Brussel·les. L’Atomium.

A partir de mitja tarda vam passejar per descobrir el centre de la ciutat. Estava molt animat i, com era d’esperar, hi havia turistes per tot arreu, sobretot espanyols que es movien en grans grups seguint un guia.

La Grand-Place, el Manneken Pis, la rèplica femenina, la Janneken Pis, les Galeries Royales Saint-Hubert, la Cathédrale Saints Michel et Gudule… I va ser així, de mica en mica, tafanejant per aquí i per allà que ens vam adonar que Brussel·les ens agradava més que no ens pensàvem.

20190813 Flandes 33
Brussel·les, ciutat de bicicletes.

Brussel·les és ciutat de bicicletes i ara també de patinets elèctrics, quin ús diria que s’està imposant, com a tot arreu. Allà ja funciona un servei de lloguer, així que no és estrany veure’ls aparcats al carrer. El que em va sobtar és que els usuaris no els deixaven en un aparcament específic per a ells. Jo —no hi entenc gens— donava per fet que havien de recarregar-se estant connectats a alguna font d’alimentació. Tampoc no vaig veure cap d’aquestes estacions i deu ser perquè no hi són. Els patinets es deuen carregar quan corren o potser disposen d’algun sistema que no conec. El fet és que els usuaris els deixaven en qualsevol lloc, algun de tan inversemblant que les andròmines semblaven abandonades.

20190813 Flandes 23
Brussel·les. Ciutat diversa.

Brussel·les és ciutat de diversitat racial. He tingut la sensació que els autòctons accepten els nouvinguts amb una naturalitat que estaria a considerable distància dels recels que encara s’observen a casa nostra. Em penso que és un fenomen general a Flandes, que és més fàcilment observable a la capital perquè hi viu més gent. Per altra banda, els vinguts de fora semblen molt integrats en la societat que els va acollir. I deu ser perquè aquest procés recíproc d’acceptació i integració no és nou, sinó que ja ve d’alguna generació anterior a la nostra, que hom té la sensació que la convivència és harmoniosa fins al punt que és fàcil veure famílies de parelles mixtes amb fills mestissos.

20190815 Flandes 37
Brussel·les. Ciutat de cultura. Museu Magritte.

Brussel·les és ciutat de cultura. Deixant de banda els innumerables museus, exposicions i altres manifestacions artístiques que el turista pot visitar, aquells dies vam ensopegar amb la celebració del Brussels Summer Festival, un festival de rock que pren la ciutat, ocupant llocs tan emblemàtics com el Mont des Arts i l’esplanada que hi ha entre el Palau Reial i el Parc de Brussel·les, on hi havia instal·lats sengles escenaris gegantins que omplien de decibels les tardes i les nits de la capital. I també hem vist escenaris de menor format en moltes places on també se celebraven concerts de tota mena al marge del festival. I músics de carrer, que no precisen escenari i improvisaven les seves actuacions en qualsevol cruïlla, alguns amb considerable expectació i participació del públic.

20190815 Flandes 45
Brussel·les, ciutat de cultura. El Brussels Summer Festival.

La part negativa és que el BSF limitava o impossibilitava la visita d’aquells llocs, tots dos d’indubtable interès. Des de l’altura del Mont des Arts hi ha una magnífica vista de Brussel·les que l’escenari del festival dificultava aquests dies. I al Parc de Brussel·les era impossible gaudir de boscos, parterres i jardins passejant pels camins que conflueixen en el Palau Reial.

Però ja ens va estar bé, perquè, per contra, la part positiva era que hom tenia la impressió que la ciutat s’havia posat a disposició dels ciutadans i que els brussel·lesos —i també els visitants— estaven gaudint la seva ciutat. L’ambient que es respirava entorn del BSF era animadíssim i festiu.  Hi havia gent de totes les edats i paradetes de tota mena que, a més d’amenitzar la passejada, proveïen de vianda a qui tenia gana i no li importava menjar a peu dret, com vam fer nosaltres. Naturalment, els quiosquets havien habilitat taules i cadires i, a més, hi havia els bancs dels jardins, però la demanda era tan forta que resultava molt complicat aconseguir un lloc.

20190816 Flandes 01
Brussel·les, ciutat de contrasts.

Brussel·les és ciutat de contrasts. Em va sorprendre molt la gent sense sostre. No que n’hi hagi, que això, malauradament, és habitual a tot arreu, sinó que hi hagi tants joves que dormen al carrer. I dones i homes que ja no són tan joves que no dormen al carrer però que demanen almoina pels passadissos i les estacions de metro i tren. Sembla talment com si a alguns els hagués canviat la sort sobtadament, perquè encara van ben vestits per bé que ja una mica rebregats. És impactant veure això a la capital d’Europa, però alhora també és la confirmació de la sospita que alguna cosa no s’està fent prou bé des de les altes instàncies de la Unió.

20190813 Flandes 42
Brussel·les. Música al carrer.
20190816 Flandes 71
Brussel·les. Música al carrer.
20190816 Flandes 48
Bicicletes aparcades.

Una sobtada apendicitis aguda i molt amagada entre els budells, ha tingut l’Anna ingressada a l’hospital quatre dies després de ser intervinguda d’urgències. Ara està més bé i ja és a casa recuperant-se de l’ensurt.

Aquest incident va interrompre la redacció de la darrera entrega de la crònica del viatge a Flandes, aquella en què volia parlar de les altres ciutats on vam estar. Ja fa dues setmanes que hem tornat, però no m’agrada deixar les coses sense acabar i, per tant, ara que estem recuperant la normalitat m’hi poso de nou.

Bruges

La ciutat que més m’ha agradat és Bruges, sens dubte. Com que ja ho intuïa la vaig reservar per l’últim dia del nostre periple per Flandes. No és que Gant i Anvers  no ens hagin agradat, és que Bruges té alguna cosa que la fa especial, un encant diferent.

20190816 Flandes 28
Rozenhoedkaai. El moll del Rosari.

I, possiblement, aquest encant que la fa especial és, si més no en part, el resultat de la sensibilitat i el respecte que el municipi té vers la seva història i el seu patrimoni. Bruges és bonica i resulta agradable al visitant. Neta, endreçada. Hi ha molts llocs a visitar, moltes coses a veure. Molts racons per a gaudir passejant, molts detalls a fotografiar. I canals i barques que els recorren passejant els turistes amunt i avall. I un petit autobús que surt de la plaça del Mercat que fa un recorregut que recomano per tota la ciutat. És molt instructiu.

20190816 Flandes 13
Markt. La plaça Major.

A Bruges hi va haver un alcalde que es va dedicar a retornar al centre històric el seu aspecte original, en la mesura que això era possible. I, per aconseguir-ho, entre altres coses, va fer arrencar les capes d’asfalt que cobrien els carrers per a deixar al descobert les llambordes originals amb què eren pavimentats.

20190816 Flandes 59
Germanes en déu fent turisme. El Llac de l’Amor amb el castell Minnewater al fons.

Vam passar un gran dia malgrat la sobreabundància de turistes. A tot Flandes hi ha molta gent vinguda d’arreu que vol conèixer les seves ciutats, però on més en vam trobar va ser a Bruges, sobretot espanyols. Potser és perquè era agost, que és el mes de l’any que més es tria per fer turisme, que vam trobar tanta gent. O per les enormes cues que es formaven als embarcadors per pujar a les barques que passegen pels canals —no admeten més que el pagament en cash—, o a les entrades dels museus i altres llocs per visitar, que ho feien més evident, però el fet és que hi havia molta gent per tot arreu.

20190816 Flandes 56
Begijnhof

I malgrat tot, la ciutat té racons extraordinaris on vam ser feliços. Llocs meravellosos que romandran gravats en les nostres retines on vam passar moments agradables que guardarem per sempre en les nostres memòries.

20190816 Flandes 44
Vlaamse stoverij in “Brugse Zot Dubbel” met friet en salade

Vam dinar a la Walplein, asseguts en una terrassa de les moltes que hi ha, just al davant de la brasserie De Halve Maan. És una plaça petita i bigarrada on a resguard del rigor del sol vam menjar el típic estofat de vedella a la flamenca. Molt bo. Amb amanida i frites, naturalment.

20190816 Flandes 66
El pont de Bonifacius
20190814 Flandes 42
Gant des de Grovenstein.

Anvers

Per contra, he de dir que si hagués de suprimir alguna de les tres ciutats del programa que vaig confeccionar, la triada seria Anvers.

20190815 Flandes 01
Estació Central d’Anvers

Anvers és una gran ciutat. Té una estació de trens que ha estat declarada la més bonica del món en diverses ocasions. És un edifici impressionant, a partir del qual, respectant el cos central, es va ampliar la capacitat —té més de 20 andanes— perforant el terra i fins a dos nivells per sota. Anvers també té metro i amb ell ens vam desplaçar fins al centre històric.

20190815 Flandes 11
Mercat en honor de Rubens i la plaça Major

Que sigui una ciutat gran, per si sol, no vol dir que no sigui bonica. El centre històric ho és, però vam tenir mala sort, perquè la catedral estava en obres, i les bastides i les lones i les tanques que comporten desllueixen l’estampa dels edificis. Per contra, era 15 d’agost i tot el centre era ocupat per les parades d’un gran mercat dedicat a Rubens, el pintor més genuí de l’escola flamenca. Hi havia de tot.

20190815 Flandes 12
Gira-sols en una para de flors

En una de les parades vam comprat galetes de la mà d’Anvers, per provar-les —són típiques— i van resultar ser de mantega i molt bones. La mà és un símbol de la ciutat i apareix al seu escut. Diu la llegenda que un heroi local —Silvius Brabo; té una estàtua a la plaça Major— va donar mort a un gegant que tenia atemorida la població i que li va tallar una mà i la va llençar al riu Escalda, que travessa la ciutat.

20190815 Flandes 15
El dia era gris

I en una altra parada d’articles de pell i cuir, l’Anna es va comprar un bossa de mà que feia temps que buscava i no trobava. En veure el llaç groc que jo portava enganxat al pit, el matrimoni propietari ens va confessar que ells tampoc no se senten belgues. I rient, ens van recordar que ells —els flamencs— guarden i cuiden el president dels catalans.

20190815 Flandes 26
Bistec amb salsa de pebre amb frites

A Anvers vaig menjar el bistec amb salsa de pebre amb frites, que és un dels plats típics locals i no em va decebre gens. 

Però, si algú llegeix aquests apunts abans d’anar a Flandes, no voldria que descartés Anvers pel que jo digui. Anvers també té encant i val la pena visitar-la. És només que, per alguna raó que no sabria precisar, va ser el lloc on ens vam sentir menys a gust. I és que el dia tampoc no acompanyava.

Gant

20190814 Flandes 06
Estació de Sint-Pieters

Vam arribar a Gant a la Sint-Pieterstation, que també és bonica. La sortida principal —Centrum, diuen els rètols— ens va abocar a la Maria Hendrikaplein, una àmplia plaça on crida l’atenció l’enorme quantitat de bicicletes que hi ha aparcades. Allà mateix vam agafar un tramvia que ens va dur al centre.

20190814 Flandes 10
Bicicletes a la plaça Maria Hendrika

A la Catedral de Sant Bavó hi tenen exposat el retaule de l’Adoració de l’Anyell Místic, dels germans Van Eyck. Diuen totes les guies que no pots deixar de visitar-lo i, ja que hi érem, vam pensar que havíem de fer-ho. Els 18 panells que componen aquesta obra cimera de l’art mundial estan exposats en un espai tan reduït que em va resultar claustrofòbic i marejador. Una trentena de persones amb l’audioguia enganxada a l’orella s’envaïa mútuament l’espai vital, mentre cada una d’elles emanava inevitablement els efluvis de la pròpia flaira essencial. Sense restar-li mèrit, que l’hi té de ben segur, el retaule em va deixar fred. La pintura d’aquella època no m’emociona. Però la culpa no és dels artistes, sinó meva, que en qüestions d’arts plàstiques sóc tan sensible com una sabata.

20190814 Flandes 20
Església de Sant Nicolau
20190814 Flandes 28
Església de Sant Nicolau i campanar i torre de guaita al darrera

Viure a Gant ha sigut una descoberta sorprenentment agradable pels estudiants catalans que hi han anat becats per l’Erasmus. És una ciutat molt orientada als universitaris, diuen tots en els seus blogs, i amb una intensa vida social que es desenvolupa, sobretot, en les terrasses dels molls de Graslei i Korenlei, a banda i banda del riu Lys, entre els ponts de Sint-Michiel i Gras. Tots dos són llocs de trobada per a cites romàntiques i escenaris d’infinitat de selfies. La veritat és que les vistes que ofereixen són immillorables i molt fotogèniques.

20190814 Flandes 24
Pont i església de Sint-Michiel
20190814 Flandes 25
Selfie al pont de Sint-Michiel. Graslei i Korenlei

Als peus del Grovenstein(*), a  la plaça on antigament hi havia el mercat del peix, vam dinar en una terrassa. Era el primer dinar ben entaulats des de la nostra arribada i ens vam demanar els famosos musclos al vapor amb patates rosses, com no? Ja he dit en un altre lloc que eren molt i molt bons.

20190814 Flandes 35
Moules frites

Després, vam visitar el castell del compte(*), perfectament reconstruït i habilitat per a les visites turístiques i altres activitats lúdiques. L’entrada inclou una audioguia en la qual un còmic local explica amb gràcia la història del castell i de Gant.

20190814 Flandes 34
Grovenstein
20190814 Flandes 44
El riu Lys

Cap al final de la visita va començar a ploure, però això no va entelar gens la impressió general que ja a aquelles hores teníem de la ciutat. Tant l’Anna com jo estem d’acord que, si no hom té la sort de ser estudiant i el mèrit de ser Erasmus per a viure-hi una temporada, és una ciutat que mereix una visita que no es limiti a unes poques hores.

Epíleg

Aquests comentaris no tenen en cap cas la pretensió de constituir una guia turística. Si has arribat a llegir fins aquí, haurà observat que poques són les recomanacions que faig, si és que hi ha alguna. Penso que cadascú té els seus gustos i aficions i que, a l’hora de viatjar, estableix les seves prioritats en funció d’aquells. I del pressupost que disposi. I dels dies que tingui disponibles.

Per això, i perquè no sóc cap expert en cap matèria, no goso recomanar res a ningú. Després de tot, avui tenim la gran sort de disposar d’Internet i aquesta és una facilitat que ens posa a l’abast totes les consultes que vulguem, tantes com vulguem.

Així, doncs, deixo al franc albir de cadascú l’elaboració del seu propi programa. Jo em limito a dir que els llocs que he visitat m’han agradat —un més, altres no tant— i a facilitar els vincles de les pàgines del turisme oficial de cada ciutat niats als seus noms quan parlo d’elles.

I espero que això ja us sigui d’utilitat.

20190817 Flandes 09
Aeroport de Zaventem, esperant la tornada

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s