Avène, una crònica (8)

Diumenge, 11 d’agost

Em sembla que no he dit que a l’Station Thermale d’Avène no s’hi pot anar per plaer sinó per prescripció facultativa. Encara que està integrada en el sistema de salut francès, no importa d’on sigui el metge que et recepta els tractaments que allà poden donar-te. Aquesta és la raó per la qual pots coincidir amb gent d’arreu del món. En fi, explico això perquè diumenges és tancat, no hi treballa ningú, no hi ha tractaments. Així que avui teníem per davant un diumenge, un festiu, gens de ganes de matinar i molt poques ganes de fer res, de manera que hem decidit mandrejar i anar veient sobre la marxa.

Estic moderadament content amb els progressos que he fet després de dos semestres de curs de francès inicial amb en Chistophe. A diferència d’altres viatges, he notat que els francesos m’entenen més i jo, al meu torn, els entenc amb més facilitat; no sempre, però els vaig entenent més, encara que em falta molt. Així que avui, aprofitant que mandrejàvem, m’he posat a buscar professors/es de francès a la zona d’Igualada. He trobat una i li he escrit un correu electrònic que ja ha respost. Demà em trucarà i parlarem. De seguida he posat en antecedents a la Carme, companya del curs del Centre Cívic de Fàtima amb qui vàrem decidir buscar conjuntament. A tots dos ens mou el mateix interès i podríem compartir professora.

Una cosa que he comprovat aquí estant és que les aplicacions de traducció pels mòbils poden ajudar, però en moltes ocasions es queden curtes, sobretot en el cas de paraules que tenen diverses accepcions o significats diferents segons el context en què són usades. També he estat mirant i ja li tinc posat l’ull a un diccionari compacte Larousse català-francès / français-catalan que em compraré tan aviat com torni. La meva curiositat fa que vulgui anar més enllà de la simple traducció per a sortir del pas i és per això que necessito saber quin significat m’estimo més usar d’entre tots els que serien possibles.

Per fi he conegut la Grúixenka. Tothom en parlava, però jo encara no l’havia vista. Ara ja ha aparegut en una escena d’Els germans Karamàzov i encara no sé què fer. Enamorar-me’n? Odiar-la? No és estrany trobar-se lluitant entre dues opcions tan oposades. És el que els passa als personatges que la coneixen. La novel·la de Dostoievski s’està revelant un drama de molta consideració en el qual els personatges no coneixen les mitges tintes i s’estripen les vestidures de primer moment. Les passions i els sentiments són a flor de pell i molt intensos. I la psicologia dels personatges és molt complexa i em resulta llunyana i difícil d’entendre, tan diferents són els valors que prevalien en aquella època dels que imperen ara.

Le fleuve Orb à Taillevent.

A mitja tarda hem anat al riu. Avui hi havia molt poca gent i hem estat molt tranquils. Després, a sopar a la pizzeria del poble. Les pizzes eren generoses i estaven bones. Jo he acompanyat la meva amb una cervesa artesana elaborada a la veïna població de Bédarieux: La Blanche. També era bona.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.