Avène, una crònica (3)

Dimarts, 6 d’agost

El més expert en caramboles de tots 3 és el Nil, sens dubte.

Per a passar l’hora i mitja que dura el seu tractament, l’Anna i jo anem a seure en un banc amb intenció de llegir a l’ombra dels imponents arbres que hi ha a Le Parc Thermal d’Avène. Avui, mentre jo intentava llegir, l’Anna ha recolzat el cap a la meva falda i amb el murmuri del riu s’ha endormiscat. El relaxament li ha durat poc, perquè ha hagut de respondre trucades de la família, però parlar amb sa filla i sa mare també la fa contenta. Hem tingut un matí ennuvolat i no ha fet calor.

Després, quan s’acosta l’hora, anem a les àmplies sales de l’hotel a esperar el Nil. I, quan arriba, demanem un refresc al bar i juguem unes partides de billar abans de tornar cap a l’apartament. Sempre guanya ell, és clar. Es nota que és jove i que hi juga sovint amb els de la seva colla a les taules de La Penya.

Els orígens d’Avène com a estació termal es remunten a 1736, quan es descobreixen les propietats de l’aigua de la font de Sante-Odile en observar-se la curació de la dermatosi d’un cavall del Marquis de Recozels. Set anys després, es construeix el primer establiment termal, entorn de la surgència d’una aigua que puja des de capes molt profundes de la terra.

Ara se sap que pot haver estat infiltrant-se en el subsòl durant 40 o 50 anys i que alguns aqüífers són tan extensos que poden contenir centenars de milers de milions de tones d’aigua capaç de combatre amb eficàcia moltes afeccions de la pell. Tant és així, que el 1871, s’embotella i s’exporta a Chicago per a tractar amb èxit els cremats del gran incendi que va patir la ciutat. Tres anys més tard, l’Academie National de Medecine declara d’interès públic la font de Sainte-Odile. En aquell moment, les propietats terapèutiques de les aigües es trobaven en plena fase de validació oficial.

Però no és fins al 1975, amb la compra per part dels Laboratoris Pierre Fabré, que l’estació no rep l’empenta que la converteix en el que és avui, un nou establiment termal amb instal·lacions modernes, innovadores i a l’avantguarda del termalisme científic: “al termalisme li calia una renovació de la seva pràctica i l’aval científic dels seus arguments”. L’aspecte actual de les instal·lacions data de 2004. El 2007 s’inaugura el Laboratoire de l’Eau.

A mitja tarda hem marxat cap a Lodeva, una commune de 7.500 habitant, amb la intenció de rematar el dia i sopar. Com ens va passar ahir a Bédarieux, Lodeva també ens ha decebut. Ben arreglada, tindria el seu encant, sense dubte, però resulta que està molt deixada. Les cases, de façanes grises, tristes i mai pintades, treuen atractiu a l’entramat erràtic de carrers del centre històric. Per contra, hem sopat bé a la terrassa del Minuscule, restaurant, cafè et culture, un petit -és clar- restaurant de la Grand Rue on no cobren amb targeta.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.