Avène, una crònica (2)

Dilluns, 5 d’agost de 2019

La Dra. Pavlina Dulguerova ens ha rebut en un despatx auster. La icona ortodoxa de la Mare de Déu que el presidia, era tot el guarniment que hom podia observar sobre les parets, blanquíssimes, per altra banda. La doctora és una dona magra i no gaire alta que deu fregar la cinquantena. Tal com ens ha anunciat el seu secretari, elle parle français et anglaise, mais absolutement pas espagnol, de manera que amb l’Anna s’han entès fluidament. Ella domina la llengua de Shakespeare molt millor que jo la de Molière.

Després de la consulta hem anat cap a l’estació termal, com dicta el programa. Amb prou feines havíem arribat a l’accueil que ja ha vingut a trobar-nos l’Elise, la nostra amfitriona de l’any anterior. Ens ha saludat efusivament i se n’ha fet càrrec de tot, fins de proveir-nos de les pomades específiques per cara i ulls que la doctora Dulguerova li ha receptat al Nil. La veritat és que tot el personal de l’estació termal és molt amable amb nosaltres, amb tothom. Ho ha sigut sempre, i sempre m’ha sorprès perquè fins a la primera estada a Avène de l’any passat, per la meva experiència prèvia, jo sostenia que França és un país extraordinari… malgrat els francesos.

Mentre el Nil feia el seu primer tractament, nosaltres ens hem acostat a Avène, al poble, separat dels banys un parell de km. Encara no havíem esmorzat i hem anat al bar i ens hem demanat dos cafès amb llet que hem pres a la terrassa, a la fresca de l’ombra de l’edifici. Les magdalenes amb què els hem acompanyat, eren de l’épicerie. Al bar no en tenen de pastes. Si més no, a aquella hora no tenien pastes per a esmorzar. I, sort hem tingut, encara. Si per deux cafès au lait ens han cobrat 5,60 €, què ens hauríen cobrat incloent els dos croissants? A l’épicerie també hem fet una mica de compra de cara al dinar. Espaguetis amb salsa bolognesa i emmental ratllat.

A la tarda hem fet una compra més a mitjà termini al Intermarché de La Tour sur Orb, el poble anterior al nostre, segons s’arriba des de Beziers. Després, encara hem reculat una mica més, fins a Bédarieux, un village de 6.000 habitants, encara no, que ha viscut temps més pròspers, segons la seva història. Curiosament, vinculats a les indústries del tèxtil i de la pell, com a Igualada.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.