Avène, una crònica (1)

Diumenge, 4 d’agost de 2019

Hem tingut un bon viatge. Tot ha anat d’acord amb el que havíem previst, sense cap incident, si no és que remarco que el cotxe ha tornat a detectar avui una pèrdua de pressió en una roda. Poca cosa, res preocupant. El trajecte fins a Le Bousquet d’Orb es fa en 3 hores i 3 quarts, com diuen els navegadors. Hem sortit d’Igualada a les 11 del matí i dues hores després hem parat per a dinar, ja en territori francès. A Le Village Catalan hem trobat un dependent que parlava “un poc” de català.

A l’apartament fa calor i no hi ha aire condicionat. Li hem preguntat a la Marie si hi ha a prop algun lloc on poder banyar-se al riu i ens n’ha indicat un, Taillevent, un llogaret que es troba a escassos 5 minuts d’aquí en cotxe. En Nil no ha volgut venir, però l’Anna i jo hem passat una estona la mar de fresca, dins de l’aigua, primer, i a l’ombra dels enormes plataners que hi ha en aquells marges del riu Orb, després.

L’Orb à Taillevent.

La Marie és l’amable propietària del pis que hem llogat per a passar aquests dies. És portuguesa, o els seus pares ho son, ara no estic segur, i parla una mica de castellà, suficient per a entendre’ns bé. Diu que els avis del seu marit eren espanyols i que ell també en parla una mica. Però no ens l’ha presentat, no devia ser a casa. Potser estava de servei, perquè diu que tots dos són bombers. Tenen dos gossos ensinistrats per a localitzar víctimes de desastres. Nosaltres hem donat per suposat que són els de la seva caserna i que ells en tenen cura, perquè durant el dia no hi són, al jardí de la casa. La Marie ens ha prohibit de donar-los menjar, si els veiem i ens en demanen. I diu que també tenen 3 fills que de vegades es descontrolen i fan soroll; que si això passa que li diguem per what’s up!, i ella posarà remei. Deu tenir poc més de trenta anys i és baixeta però cepada. Emprenyada deu fer respecte. Segur que els seus fills la creuen.

Lunas

Avui hem sopat gràcies a la simpatia de la cambrera de l’Auberge Gurmande, a Lunas. Unes delicioses hamburgueses de bou amb una guarnició molt variada i completa, a base d’enciam, patates rosses i uns tomàquets farcits. Una mena de plat combinat abundós que hem pogut acabar amb prou feines. A les hores que hem arribat a Lunas, que està a deu minuts d’aquí, ja havia restaurants tancats. Altres tenien ple i no ens podien atendre. Era també el cas de l’Auberge Gourmande, però, malgrat això, la nostra amiga ha parlat amb la seva mare, que, a més de ser la cuinera deu ser qui remena les cireres del negoci familiar, i ens ha trobat una taula i ha practicat el seu castellà amb nosaltres. Diu que ha viscut 3 anys a Menorca.

L’Auberge Gourmande. Lunas.

Ara vaig a dormir. El Nil i l’Anna ja fa una estona que són a les habitacions. Demà hem de matinar per a presentar-nos al balneari d’Avène a tres quart de nou.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.