Privilegi de matinadors

Jo ho atribuïa a la calor, que ens pren les ganes de tot. I també al fet que aquests últims dies he estat preparant els detalls del proper viatge, el de vacances d’estiu de l’Anna, pel que només ens han quedat disponibles cinc dies que esperem aprofitar al màxim. La consulta per a documentar-me, l’organització de la informació recollida i la seva estructuració en una eina que ens resulti pràctica durant el viatge i fàcil de consultar al mateix temps, m’ha ocupat unes quantes bones estones, però ara ja està, ja he acabat.

I tot i això, porto una bona colla de dies llegint molt poc, per no dir gens. Cada cop que penso a posar-m’hi se’m fa feixuc, em sembla una gesta titànica i em sento incapaç. Amb el silenci que regna a casa durant tantes hores com estic sol, cada cop que ho intento m’agafa un ensopiment insuperable i ho he de deixar estar. Tenim la sort de viure en un lloc molt quiet, malgrat que es troba al centre de la vila, i de tenir uns veïns tan tranquils que de vegades ens preguntem si tenim veïns, de tan poc com molesten. Però el silenci és convenient per a gaudir d’una bona estona de lectura i, per tant, aquesta no ha de ser la raó.

És evident que les calors d’aquests dies hi deuen tenir a veure. Sempre he sostingut que la calor em provoca ensopiment i que per aquest motiu m’estimo més l’hivern. És precisament per això que matino tant cada dia per anar a caminar quan encara fa fresca i es pot respirar.

Avui, a més, m’he despertat a les 6 i ja m’he llevat. També he caminat més de l’habitual. He baixat fins al Rec i, després de resseguir-lo cap a occident, he anat pujant avinguda Gaudí i avinguda Balmes amunt fins a enllaçar, ja al polígon de Les Comes, amb el Camí de les Guixeres de l’Anella Verda que encerclarà totalment la nostra ciutat. He arribat fins allà on permet el camí, ara tancat per les obres a l’altura del Mirador de Montserrat. En total he fet 8 km i era a casa de tornada abans de les 8,30 h. M’agrada arribar abans l’Anna no hagi marxat a la feina, per a fer-li un petó i desitjar-li que tingui una bona jornada. Estic content, perquè malgrat la pujada continuada de 3 km que salva els 90 m de desnivell del recorregut, he pogut mantenir un ritme de 5,5 km hora.

Pensant, pensant, he pensat que les matinejades que em regalo i el relaxament que segueix les caminades i la dutxa conseqüent, potser també hi tenen a veure amb el sopor que s’apodera de mi tan aviat com sec a la butaca i obro el llibre per a llegir una mica. Així que, tampoc és tan estrany que m’estigui costant llegir “Els germans Karamàzov”, una novel·la dramàtica de gairebé 1.000 pàgines deguda al monstre Fiódor Dostoievski, exquisidament traduïda per Joan Sales.

La fotografia és d’aquest mateix matí. Si us hi fixeu, podreu veure que encara hi ha qui matina més, en el seu cas per enlairar un globus i encarar-se al sol quan surt. Un privilegi.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.