Variacions sobre un mateix tema

Cada dia que puc camino per Igualada. I cada dia que puc caminar per Igualada, constato que Igualada és una ciutat bruta. Avui caminava per Igualada —pel Rec, més concretament— i he comprovat que els carrers eren més bruts que de normal. Normal, considerant que és diumenge i que la passada nit era de gresca. O no tan normal, perquè on és escrit que per divertir-se calgui embrutar els carrers?

A mi em sap greu que Igualada sigui una ciutat bruta, perquè sempre he pensat que el nivell de netedat dels carrers d’una ciutat és un indicatiu prou fiable del grau de cultura i educació dels seus habitants. Però devia estar equivocat, perquè estic segur que el nivell cultural de la ciutat que habito és prou bo, en general, per a no correspondre’s amb el nivell de brutícia dels seus carrers.

I això que disposem d’incansables brigades de neteja viària, que si no…

Avui caminava per Igualada —pel Rec, més concretament—, i cavil·lava en aquestes coses. I em semblava que afirmar que Igualada és una ciutat bruta, és generalitzar injustament, és ficar a tothom dins el mateix sac, perquè equival a dir que tots els igualadins embruten la seva ciutat i/o l’ajuntament no fa prou per mantenir-la neta. He començat a formular la frase d’altres maneres cercant una expressió que fos més justa, que s’ajustés més a la realitat.

Alguns igualadins embruten la seva ciutat i/o l’ajuntament no fa prou per a mantenir-la neta; però no, no tothom que viu a Igualada és igualadí, objectava. Algunes persones que viuen a Igualada embruten la ciutat i/o l’ajuntament no fa prou per a mantenir-la neta… I encara se m’han acudit algunes variants més, però per a no fer-me exhaustivament pesat, passaré a la conclusió a què he arribat, directament:

1. Per a mi és evident que la clau rau en l’educació que algunes persones no tenen ni volen tenir.
2. Aquestes persones poden ser igualadines o no. Però sigui on sigui que han nascut, per a mi l’important és si se senten part del lloc on viuen. Jo penso que qui actua de manera incívica i embruta la ciutat on viu no té un sentit de pertinença real enlloc, encara que hi hagi nascut.
3. L’ajuntament no fa tot el que hauria de fer per a mantenir neta la ciutat. No cal només una abundant i voluntariosa brigada de neteja viària. Cal també que la policia local realitzi tasques de vigilància i control, que actuï de manera educativa i que sancioni si cal.

No pot ser que els nostres carrers semblin abocadors.