Reflexions d’una tarda d’estiu

Ha tornat a passar. Vinc del carrer i he vist una carta a la bústia. Era la factura de la llum del meu veí de replà, un cop més. Des que vivim aquí —i d’això ja fa uns quants anys—, el nostre veí rep la factura de la llum per deferència nostra. Ja no sé què pensar; quina mena de problema persistent té el repartidor d’aquesta companyia?

Havia sortit a espargir la boira, a què em toqués l’aire. Era mitja tarda i encara feia calor. Tot i que ara torna a ennuvolar-se, com al matí —han caigut quatre gotes—, o precisament per això, he trobat que feia xafogor; 32 graus, deia el termòmetre de la farmàcia del passeig. Em faig vell, cada dia suporto pitjor la calor, i en la meva esma de fugir de les invectives del sol, anava resseguint les ombres que els edificis projecten a aquestes hores. La meva dèria m’ha portat al riu que limita la ciutat pel sud, i un cop allà he sigut conscient que —encara que no duia rumb fix— allà no feia res i he hagut de tornar per on havia vingut, per les mateixes ombres, ara una mica més allargassades.

Al centre de la ciutat no hi havia gaire animació. Botigues fent rebaixes amb poca clientela i terrasses amb alguns parroquians assedegats. I caminant, cavil·lava i m’he adonat que d’un temps ençà s’està gestant en el meu ànim una profunda mania vers aquells que munten patinets i altres andròmines autopropulsades, que envaeixen sense miraments els espais que haurien de ser de preferència per a vianants i no respecten les normes de circulació ni les de convivència, perquè sembla que les normes no van amb ells.

L’altre dia, passejant amb la dona per Barcelona, vaig veure una família al passeig marítim: pare i mare encara caminaven, però els dos nens anaven en sengles ginyis que no sé ni quin nom tenen. I és qüestió de temps que l’espècie acabi mutant i li desapareguin les cames. Però per això encara falta. Abans, haurem vist uns quant incidents greus, irreversibles. I només aleshores les autoritats elaboraran complexes normes sobre aquests artefactes, normes, per altra banda, que mai ningú complirà ni farà complir del tot. I els científics en desaconsellaran l’ús per raons òbvies, però aleshores el nyap ja estarà fet.

Ara ja plou i l’aigua que cau està refrescant l’ambient.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.