Rodes de molí

Un, dos, tres… vint-i-un. Avui érem 21, menys que altres vegades, però no pocs. Jo penso que és meritori que 21 persones s’apleguin a les 7,30 del matí per sortir a la muntanya. Avui tocava passejada —sobre el paper més curta i més suau que una excursió normal, d’aquí l’hora de trobada més tardana—, però tot i això té mèrit, sobretot quan la majoria dels qui es congreguen per anar a caminar són avis i en molts casos tenen cura dels nets un cop acabat el curs escolar, mentre els seus pares esgoten les últimes reserves d’energia abans de les seves vacances.

També trobo meritori que 10.000 persones es reunissin davant el Parlament Europeu per a protestar per la injustícia que suposa que la Justicia i la Junta Electoral Central espanyoles estiguin impedint que tres diputats elegits democràticament per 2,3 milions de persones prenguin possessió dels seus escons com a eurodiputats. A l’espera del que resolgui la justícia europea, Puigdemont, Comín i Junqueras no han pogut ocupar els llocs que els correspon; de moment.

20190702_073745626_iOS

El viatge a Estrasburg per a un acte de protesta en un dia feiner no és fàcil. Les dificultats resulten òbvies i, a més a més, està fent una calor que dissuadiria a molts de fer 1.200 km per una causa política. Això, tal com jo ho veig, vol dir que els que hi van anar dimarts passat a demanar que es respectin els seus drets, estan molt convençuts que volen que es faci justícia i desitgen fermament la independència de la República Catalana. També demostra que el moviment a favor de l’autodeterminació no és un suflé. Alguns companys sabien que en Josep i jo hi van anar, i avui s’han interessat per la nostra aventura. El tema ha ocupat una part del temps de la caminada d’avui.

20190704_065207542_iOS

Hem anat al Molí de la Roda i a Can Pereres des d’algun punt del Camí de la Roda —pròxim a la carretera BV1005 que va de Copons a Veciana— que no sé situar amb més precisió. I des d’allà hem tornat a l’origen per la Vall del Silenci, indrets tots ells molt propers a Sant Martí de Sesgueioles encara que pertanyen al terme de Veciana. Aquest municipi, més enllà del seu patrimoni religiós i cultural, acull el naixement del riu Anoia. És aquí on es recullen les aigües de les rieres i torrents que acabalen el riu que dóna nom a la comarca.

Els castells de Veciana, Montfalcó el Gros, Segur i Miralles van conformar l’origen de l’actual municipi de Veciana. Eren castells termenats, però aquests nuclis de població sorgits al voltant dels castells no van fructificar en segles posteriors en petites viles. Veciana és un poble que viu fonamentalment de l’agricultura i de la ramaderia i, per aquest motiu, la vida s’articula a través dels masos del seu terme, que s’han convertit en el nucli de la vida familiar, social i municipal.

A tocar de la riera Gran, la principal tributària a la capçalera de l’Anoia, es troba el Molí de la Roda, un edifici de pedra d’estil renaixentista —s. XVI-XVII—, que s’aixeca enmig d’una gran zona boscosa. Dos escuts heràldics encara visibles recorden que va ser residència dels comtes de Segur. Avui però, és propietat dels Germans de La Salle, que el van habilitar com a casa de colònies. El nom del molí té el seu origen en la gran roda hidràulica que el feia moure, que estava situada a la part inferior de l’edifici. Va desaparèixer el 1981.

20190704_072451193_iOS

A Can Pereres, els Germans de La Salle van construir un noviciat a mitjan anys cinquanta perquè eren temps en què hi havia vocacions. Actualment, la situació ha canviat molt i ja no té sentit dedicar l’imponent edifici a aquell ús, de manera que ara és una residència que acull estades de tota mena, preferentment de caràcter espiritual, sense distincions. El germà rector ens ha ensenyat la capella i ens ha fet una mica d’història de la congregació. També ens ha mostrat la joia de la corona del casal —segons les seves pròpies paraules—, el racó més preuat: la cripta on es conserven les despulles recuperades dels germans assassinats durant la guerra civil espanyola, aproximadament la meitat dels més de noranta que van perdre la vida.

El camí de tornada fins als cotxes a través de la Vall del Silenci —no admet comentaris, si més no els que es fan en veu alta—, resulta agradable. Fa baixada i és emboscat i ombrívol en molts trams.

Segons els fedataris oficials, avui han estat 10 km de caminada, amb un desnivell que —segons els meus càlculs— no deu haver excedit els 150 m.

Avui també he begut tota l’aigua de la meva cantimplora. Per bé que no tanta com la setmana passada, a l’hora de tornar feia calor. La visita al Casal La Salle-Sant Martí, ens ha retardat, però ha valgut la pena.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.