De disputes i aliances

El Pere i el Joan són cosins per aliança. No els uneix cap vincle de consanguinitat i, per tant, el Pere i el Joan no tindrien parentiu si no fos que es van casar amb dues cosines, o això és el que jo he entès. Sigui com sigui, el fet és que en Joan i el seu gos Garbí ens han fet de guies en la nostra excursió d’avui per la Serra de Castelltallat. Segons que ha explicat en Pere —coordinador de la sortida juntament amb en Joan, un altre Joan—, en Joan, el del gos, viu en un mas d’aquestes contrades i coneix bé el territori. A més, va ser un dels més actius impulsors, si no el que més, de la recuperació de la Creu Escapçada, així que hem tingut el plaer de sentir de la seva veu i de primera mà la història de la recuperació d’un lloc del qual tothom parlava però no en sabia.

Els més vells del país n’havien sentit a parlar però mai no l’havien vista.  Gràcies a la seva memòria, a la persistència dels promotors del projecte, que els en preguntaven, i al meticulós bon fer d’un picapedrer de mans exquisides, des de 2009 podem contemplar la creu que presideix el lloc on es reunien els senyors més poderosos —en la confluència de les seves terres— per a dirimir disputes o tractar negocis d’interès comú. Segons la tradició, la creu tenia un braç escapçat, vés a saber per què. La nova l’hi té perquè el picapedrer n’hi va donar un cop de cisell.

A la Creu Escapçada hem començat a caminar. Primer de tot hem anat a veure el Dolmen de Castelltallat, que està a poca distància i a uns 50 metres per sobre de la cota on hi ha la creu. Només començar, una pujada, per escalfar les cames. Sort que ha sigut curta. Després, una llarga baixada fins al més profund del Barranc del Semís, travessat el qual el camí remunta fins a la Rovira, un mas habitat actualment per joves bohemis i hospitalaris, on hem esmorzat a l’ombra d’alguns fruiters.

Avui és Sant Antoni de Pàdua i per a celebrar-ho, l’Antoni ha tingut la gentilesa de carregar a la motxilla uns bons grapats de garapinyades i dues ampolles de vidre plenes, una de ratafia i l’altra de mistela, que en acabat l’esmorzar ens hem apressat a buidar perquè no fes la resta del camí tan carregat, pobre.

El camí segueix pujant i baixant, però sobretot pujant, com és lògic de pensar després d’un descens tan continuat. Abans d’arribar on havíem deixat els cotxes, hem passat per un parell de masos més.

20190613_085707627_iOS

La masia Figuera apareix a l’horitzó com un conjunt fortificat amb Montserrat al fons. En realitat, primer fou l’església romànica de Sant Cristòfol, que data del s. XII. És un temple petit que presenta una nau rectangular amb absis semicircular. Té un cos superior per damunt la nau que conserva els merlets i les espitlleres pròpies de l’època en què fou construïda. La torre del campanar és posterior. Al temple s’hi accedeix pels peus de la nau, a través d’una sorprenent escala encaixada. Dos segles més tard, s’hi adossaria la masia.

20190613_091102953_iOS.jpg

Passem per Cal Muntaner gairebé al final de la caminada. Des de Figuera i Sant Cristòfol hi ha una bona pujada. Aquí, el bo d’en Ramon s’ha fet fotos a la porta del mas, avui sense senyals de vida, però evidentment habitat ni que sigui a temporades. Li ha fet gràcia de trobar un edifici de nom exactament com el seu.

20190613_094611254_iOS

En acabat, m’ha preguntat com em trobava. Avui, en total, hem salvat un desnivell de 380 m i ell sap que estic preocupat. Sortosament l’he pogut respondre que he patit en algunes rampes, però que avui no m’ha calgut aturar-me a descansar les cames ni a recuperar l’alè més enllà de les aturades de reagrupament i de descans que ha fet tot el grup. Estic pendent de l’analítica que m’han de fer per indicació de la doctora, però mentrestant he intensificat l’activitat física i camino cada dia entre 6 i 8 km forçant una mica el ritme i encarant els desnivells que m’ofereix la ciutat. Seguint la prescripció facultativa, em canso però no m’esgoto, i sembla que aquest entrenament em va bé. Així que és possible que al final hagi de concloure que els defalliments eren més a causa d’un mal estat físic que de la mala salut.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.