Muerte escarlata, de Walter Mosley

Walter Ellis Mosley és professor universitari i un dels escriptors més versàtils i admirats d’Amèrica avui. Va néixer el 1952 a Los Angeles, però viu a la ciutat de Nova York des de fa molts anys. És autor de més de 43 llibres, incloent-hi els de la sèrie protagonitzada per Easy (Ezequiel) Rawlins. L’obra de Mosley ha estat traduïda a 23 idiomes i inclou ficció literària, ciència-ficció, monografies polítiques i una novel·la per a joves. Ha estat mereixedor de nombrosos guardons, entre ells l’O. Henry Award, dirigit a autors de contes o relats curts, un dels premis literaris més importants que es concedeixen als Estats Units.

🙠🙢

Rawlins —sense g, com ell sempre aclareix perquè no li diguin malament el cognom— és un home de color que viu sense estar casat amb la seva dona i dos fills al barri de Watts, a la zona occidental de Los Angeles, un barri negre sacsejat per una onada de disturbis racials a mitjan anys seixanta, quan se situa l’acció de la novel·la.

Rawlins viu amb Bonnie Shay, una hostessa que fa les rutes europees i africanes d’Air France de qui es confessa profundament enamorat, i amb dos fills adoptats. Quan Juice/Jesús va anar a viure amb ells tenia 5 anys i no parlava a causa dels abusos que havia sofert de molt petit. Ara ha deixat l’institut per a fer-se un bot i navegar i diu Easy que el mar l’ha ensenyat a posar-se dret i a parlar en veu alta. Feather no tenia ni 8 mesos quan la van adoptar. És filla d’una stripper morta i d’un pare que no la va conèixer. Una família ben singular.

Rawlins treballa com a vigilant o bidell —custodi, en diu ell— a l’Institut Sojourner Truth, però també té un despatx en algun lloc de la ciutat amb un rètol a la porta que hi diu:

Easy Rawlins – Investigació  i notificació

descripció que li permet actuar com a investigador privat sense tenir-ne llicència, o almenys això és el que li fa notar Melvin Suggs, detectiu de la policia de la ciutat, per a pressionar-lo perquè accepti ajudar-los en la resolució d’un assassinat que pot convertir-se en un greu problema si les circumstàncies confoses que l’envolten arriben a la premsa abans que la policia tingui el cas sota control.

El títol de “Muerte escarlata” ve a col·lació del malnom de Nola Payne, la dona negra assassinada.

– ¿Cómo la ha llamado? —pregunté.

– Pequeña Escarlata —dijo Geneva—. Su papá, mi hermano, la llamaba así por el pelo rojo.

La policia pensa que un home blanc ha mort la Nola Payne. Si se sabés, en mig de la violència desfermada els dies precedents en els barris marginals de Los Angeles, podria provocar el revifament i la prolongació dels disturbis. I les autoritats no volen això de cap manera, ara que sembla que la calma està tornant de mica en mica als carrers. L’alcalde i la cúpula policial volen que el cas es resolgui aviat i amb la màxima discreció i per això recorren a Rawlins, perquè consideren que posar a investigar a policies blancs en mig d’aquell ambient tan hostil entre les dues comunitats, es podria entendre com a una provació.

Aquesta és la sinopsi de l’arrencada de la novel·la. Però les coses no son tan simples com semblen i la investigació que Rawlins acaba acceptant —”… però no per vostès (les autoritats) sinó per la meva gent”—, el porta a anar i venir buscant pistes que il·luminin el seu camí per una ciutat presa per la policia i la Guàrdia Nacional.

No li resulta gens fàcil i tot i que intenta mantenir sempre l’equilibri entre el que sovint voldria fer i el que li toca de fer, l’actitud prepotent dels blancs —encara molt forta aquells anys, encara forta avui— que ha alimentat tant temps un odi visceral per part de la comunitat negra, li complica molt les coses.

La novel·la és doncs un retrat de la societat americana dels anys 60, que Mosley fa a través de la psicologia dels seus personatges i de les situacions a les quals els enfronta.

“Muerte escarlata” és la novena novel·la protagonitzada per Easy Rawlins. Fou editada als Estats Units el 2004 i a Espanya el 2005. La primera de la sèrie va ser “El demonio vestido de azul”, que publicada el 1990 va rebre els  elogis del president Clinton, cosa que va ajudar a popularitzar el personatge.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.