En un lloc de la Riera de la Goda una família hi va clavar una pedra gravada amb una inscripció: Aquí morí Miquel Rabell Pala víctima de la riuada del 12 de setembre de 1929 a l’edat de 39 anys. Intentava travessar-la amb el seu carro i es va ofegar en un lloc on sembla impossible que ningú pugui ofegar-se. I, això no obstant, quan hi passes i t’hi fixes, l’aigua deixa traces de l’alçada a què arriba i de la força amb què corre quan baixa. I si pares atenció, és possiblement perquè trobes la pedra i llegeixes el que diu. De manera que aquell discret homenatge que la família va retre al seu fill ha esdevingut un senyal d’avis que perdurarà en el temps per a qui transiti per aquest camí, com nosaltres avui.
La Riera de la Goda és actualment un Espai Natural Protegit. La raó és que alberga una de les poblacions més ben conservades d’una espècie de cranc de riu autòctona de Catalunya. La riera neix al municipi d’Argençola, travessa l’indret històric de la Goda i aboca les seves aigües a la Riera de Tous, al pantà. És una vall de boscos de pi blanc, pinassa i roures de fulla petita.
Dia rúfol avui, tot i que sense fred. Mal dia per a fer fotos, tot i que les poques que he pogut fer per la pluja m’agraden totes. Deu ser per la llum que deixen anar els dies grisos i plujosos, que tot ho envolta d’una aura de malenconia i misteri.
