El Corredor

El dia era rúfol i he decidit sortit a fer un tomb a primera hora, abans no plogués, per a estirar les cames i abastar una mica el rebost i la nevera. Però també perquè fa uns pocs dies que m’entretinc a conèixer com funciona la polsera intel·ligent que m’he comprat i estic fent provatures. Havia començat per comprovar quantes passes —i quants quilòmetres— faig al dia un dia estàndard i ja he decidit que he de caminar més, perquè camino poc, excepció feta dels dijous que és el dia de l’excursió setmanal.

Aquest matí he gravat la passejada per a comprovar després les dades que guarda i l’anàlisi que fa de la informació que recopila. I ja puc dir que la maquineta està molt bé i que estic content d’haver-la encertat. Captura molta informació —inclús més i de la que a mi em cal— i l’analitza d’acord amb criteris mèdics universalment acceptats. I a més, localitza l’usuari via GPS, l’ubica en el mapa, el va seguint i conserva l’itinerari.

Els carrers de la ciutat eren plens d’infants de totes les edats que, guiats pels seus educadors anaven a teatre. Des d’ahir al vespre la ciutat és inundada de teatre i la immersió durarà tres dies més: és La Mostra i enguany compleix 30 anys.

Un cop a casa, havent endreçat la compra, després d’estendre la roba al sol que s’escolava entre núvols i de recollir-la i d’estendre-la a resguard, perquè ha començat a ploure, volia escriure sobre la sortida d’ahir, al Parc del Montnegre i el Corredor, però m’he adonat que no en sabia res del lloc perquè mai abans hi havia estat. És una altra de les meves mancances, no haver estat en gaires llocs, no conèixer a fons el nostre territori.

En fi, el fet és que abans de posar-m’hi he volgut documentar-me i he anat a petar a la pàgina del parc que la Diputació de Barcelona té integrada en la web dels parcs que gestiona. És impressionant la quantitat d’informació que conté; es pot abordar des de la més pura i simple curiositat, però també pot ser consultada i servir de referència a erudits i estudiosos molt especialitzats.

Ahir va ser la meva primera excursió de tot el dia. El programa era senzill: matinar molt per agafar l’autocar a les sis; arribar al Pont de Dosrius de Sot del Far entre dos i tres quarts de set; començar a caminar sobre les vuit i anar fent tot xino-xano els 14 km que ens separaven de Vallgorguina per arribar als volts de migdia. Allà havíem emplaçat l’autocar perquè ens recollís per anar a dinar a un restaurant de la zona que prèviament havíem reservat. I tot va anar perfecte, com una seda, per la qual cosa cal felicitar als organitzadors, que van treballar de valent perquè així fos.

 

Fins i tot el dia va ser perfecte, solejat i fresc, ideal per a caminar. A la zona del Parc havia plogut força el dia abans, a diferència d’Igualada, on només van caure quatre gotes. Per això el terra era humit i en alguns llocs del camí s’havien format basals; però en general el terreny —com arenós— havia absorbit bé l’aigua caiguda. Les previsions dels meteoròlegs es van complir: les temperatures havien baixat entre dimecres i dijous, a tal punt que la precipitació caiguda al Montseny era de neu als seus cims, com vàrem poder comprovar.

20190404_07

Em va agradar molt el Parc, frondós, verd, de vegetació exuberant i variada. Llàstima que no hi entenc gens ni mica de botànica, però ara que ho he consultat, puc escriure que s’hi fan espècies que la gent de terra endins no trobem a les nostres contrades, espècies que es desenvolupen gràcies al grau suplementari d’humitat ambiental que proporciona —sobretot a l’estiu— la proximitat del mar. Les masses forestals són gairebé contínues. Les formacions més esteses són els alzinars, les suredes —afavorides per l’interès econòmic associat a la indústria del suro. Les pinedes de pi pinyer —que ocupen vinyes i conreus abandonats l’últim segle i mig— caracteritzen els vessants marítims del Maresme.

20190404_01

El punt més alt del recorregut que vàrem fer el constitueix el Santuari del Corredor. És una església d’estil gòtic tardà que originalment fou una capella construïda cap al 1530 per un pagès de la contrada en un lloc privilegiat, envoltat de prats i boscos. Després, a prop de Vallgorguina i per tant a molta menys altura, vàrem visitar el dolmen de Pedra Gentil, una mostra molt ben conservada de l’antiguitat de la presència humana en aquest territori.

20190404_04

20190404_13

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.