Pedra seca

Les barraques de pedra seca són edificacions en les quals la pedra n’és l’element bàsic. I també és l’únic, ja que en aquesta mena de construcció no hi intervé cap altra component, ni tan sols un morter que les relligui i que, per tant, consolidi la seva estructura. De manera que els murs suporten el sostre gràcies a l’habilitat de l’artesà per col·locar pedres de la mida adient, i del pes i forma que s’escau, una al costat de l’altra, una a sobre de l’altra. I, posats a l’interior d’aquestes casetes d’una sola peça, sembla un miracle que el sostre no s’enfonsi i caigui sobre els nostres caps. Però, si ens hi fixem, ens adonem que la raó és simple, que és la manera hàbil i precisa com estan col·locades la que fa que unes pedres aguantin el pes de les altres i acabin trobant-se al mig. Una bona capa de terra a sobre i la vegetació que hi creix, faran la resta i completaran la feina de l’home.

20190328 02

A Sant Martí de Tous n’hi ha moltes d’edificacions de pedra seca. Les barraques són les que més abunden, de planta quadrada o rectangular, però també hi ha marges, aixoplucs i peixeres. I sembla que la major part d’elles tenen els seus orígens a finals del segle XVIII i que la seva construcció es va perllongar durant tot el segle XIX, i té sentit que sigui així, perquè moltes tenen la consideració de barraques de vinya, que va ser el cultiu dominant a la zona fins a l’arribada de la fil·loxera.

Avui els veterans de la UEC Anoia hem visitat aquests verals i hem fet una ruta que ens han permès de veure de ben a prop —fins i tot ficar-nos a dintre— unes quantes d’aquestes barraques, encara prou ben conservades.

És estrany, però avui se m’ha oblidat posar en marxa el Wikiloc, com faig sempre. Ja de bon començament anava xerrant amb algú i m’he despistat. Em penso que avui ha sigut el dia que he parlat més i amb més gent des que surto amb aquesta colla. Al principi no coneixia ningú, però ara ja em sé els noms d’uns quants. No ha sigut fàcil, perquè la memòria falla i cada dia li costa més de guardar els noms. Però de mica en mica ho vaig aconseguint i comprovo que alguns d’ells i d’elles també se saben el meu.

És fascinant anar construint la vida de les persones a partir dels retalls que vas coneixent. I és sorprenent què diferents poden ser les vides viscudes de les vides imaginades. En una excursió, l’atzar fa que t’emparellis caminant ara amb un, ara amb una altra. I és en aquests moments que es parla i s’expliquen coses, coses que a mi, en molts casos, em permeten fer-me una idea cada cop més acurada de les persones, com si la persona fos un trencaclosques i jo anés encaixant les peces que em van caient a les mans. També xerrem anant i venint amb els cotxes. Són moments propicis per la conversa que jo aprofito per a preguntar a uns i altres, com també és favorable l’hora d’esmorzar. I avui, esmorzant, he conegut una història molt humana i commovedora.

Avui érem 27 excursionistes que, amb Wikiloc o sense, han caminat més de 10 km.

20190328 03

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.