Corral del Monjo

Cervera al fons

Mentre l’autocar ens acostava a Cervera, he sentit la història d’un igualadí que va dedicar bona part de la seva vida a resseguir les pistes que ubicarien l’origen de qui va descobrir Amèrica pels Reis Catòlics en terres segarrenques. Segons la mateixa font explicava, aquestes pistes serien prou sòlides perquè algun expert de primera categoria dediqués un any a investigar-les, subvencionat ―crec que ha dit― per una universitat americana. Jo no he acabat de treure l’aigua clara; i em sembla que els estudis al respecte tampoc, perquè el lloc de naixement de Cristòfor Colom continua sent un misteri, encara que la hipòtesi del suposat descendent igualadí situaria els seus pares al poblet de Pavia, a la Segarra, a pocs quilòmetres de Cervera. I era des d’aquí i fins allà que hi anava l’excursió d’aquest dijous.

L’indret estrella d’avui era l’església de Sant Pere el Gros emplaçada enmig d’uns camps als afores de la capital de la comarca, prop de la confluència del Torrent Salat amb el Riu d’Ondara. Les primeres notícies d’aquesta construcció són del segle XI. És una edificació simple i austera, de planta circular que recorda una torre de guaita i evoca més les necessitats de protecció i defensa com a motius de la seva construcció que les estrictament espirituals. És una església – fortalesa que constitueix un dels exemples més rellevants de les escasses esglésies catalanes de planta circular de l’alta edat mitjana. Com a curiositat, deixar constància que el mur és tant massís i fons que permet allotjar en el seu interior l’escala que porta fins a la teulada i el petit campanar d’espadanya. L’absis trenca la perfecció del cercle de la planta per la banda de llevant. La porta, de mig punt adovellat, s’obre a ponent.

Església de Sant Pere el Gros
Església de Sant Pere el Gros

Però a mi m’ha agradat molt el lloc on hem esmorzat, un indret que pertany al nucli de Rubinat ―agregat el 1972 al municipi de Ribera d’Ondara del que en forma part, com altres 12―, quin topònim és Corral del Monjo, d’acord amb el que apareix al mapa topogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. He estat buscant més informació, per a saber què havia sigut en el passat aquell conjunt de construccions que avui estan mig en runes, però ha sigut en va, no he trobat absolutament res. La fascinació que he sentit potser rau en la seva estètica, que he trobat molt fotogènica, l’aportació decorativa que fa al paisatge que l’envolta, i l’aire de digna decadència que traspuen les pedres. Assentat sobre un tossal des del qual es domina una àmplia panoràmica sobre la vall del Riu d’Ondara, disposa d’una torre de guaita a la qual es pot accedir a través d’una escala metàl·lica exterior.

Corral del Monjo
Corral del Monjo

Després de més de 14 km, havent salvat un desnivell total de 360 m, hem arribat a Pavia, on ja ens esperaven l’autocar i els expedicionaris que han decidit escurçar el recorregut i s’han quedat a Rubinat per a girar-li visita.

Avui també he descobert que un company de caminades escriu amb certa regularitat un article per l’Enllaç dels Anoiencs, un diari comarcal de distribució gratuïta. I m’ha fet gràcia que, a més de l’afició per les caminades i la novel·la negra, compartim també la de la ploma.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.