Hjorth, Rosenfeldt i Bergman

Ahir escrivia sobre la Patrícia Highsmith arran de la lectura que acabo de completar de la seva novel·la El crit de l’òliba i no feia esment de la que ja he estrenat. Es tracta de Secrets imperfectes, i és la primera d’una sèrie protagonitzada per un tal Sebastian Bergman, assessor psicològic de la policia que no és gens apreciat per qui ha de treballar amb ell.

Secrets imperfectes és una novel·la negra escrita a quatre mans per dos suecs que fins avui eren uns absoluts desconeguts per a mi: Michael Hjorth ―director i guionista de cinema i televisió― i Hans Rosenfeldt ―actor, escriptor i guionista de sèries de televisió; entre d’altres la llorejada El pont.

Encara que del seu guionista no en sabia res, la sèrie sí que la coneixia perquè l’he vist sencera. La vaig descobrir mentre remenava en el catàleg de Netflix buscant alguna cosa que em distragués. Havia d’omplir una llarga estona morta en una sala d’espera i vaig començar a mirar-la a la pantalla del telèfon mòbil. Em va agradar tant, que després de veure dos o tres capítols pel meu compte, li’n vaig parlar a la dona i no vaig tenir cap inconvenient a començar a mirar-la de nou, aquest cop amb ella i en la pantalla de la televisió. La dona també va ser del meu parer. Després d’això, també he sabut que El pont ha tingut un gran èxit arreu on s’ha projectat.

Arran de la lectura de les novel·les d’Henning Mankell, desaparegut creador de l’inspector Wallander, vaig desenvolupar un cert afecte pels països nòrdics. Potser és per això que aquell dia, en aquella sala d’espera vaig decidir mirar el primer episodi d’El pont, en veure que es tractava d’una producció sueca – danesa. I potser és per aquesta mateixa raó que, un cop acabada El crit de l’òliba, he decidit començar a llegir la Sèrie Bergman, que és com s’anomena aquesta nissaga que ja compta amb sis volums de casos en els quals participa el criticat psicòleg.

Sigui per la raó que sigui, el fet és he començat a llegir Secrets imperfectes i que la lectura avança a bon ritme perquè la història enganxa des de les primeres pantalles. No estic llegint un llibre físic, sinó la versió electrònica que posen a la nostra disposició les biblioteques a través de l’aplicació e-Biblio.

Veig que no sóc l’únic que té una bona opinió. La meva és provisional, òbviament, però en la recerca d’informació que he fet aquesta tarda per a documentar-me, ja he pogut observar que l’acceptació que tenen les històries en què intervé el personatge és gran, pel que es pot llegir en articles de diari i blogs especialitzats en llibres.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.