El crit de l’òliba, de Patricia Highsmith

La Patrícia Highsmith passa per ser un dels màxims exponents del thriller psicològic nord-americà i El crit de l’òliba per una obra mestre del gènere. I segurament és així, tot i que jo penso que el temps transcorregut des que està escrita ha començat a passar-li factura.

Efectivament, la trama està molt ben bastida i l’argument esplèndidament explicat, però jo he trobat que, pel lector d’avui, resulten poc versemblants algunes de les reaccions dels personatges principals de l’acció de la novel·la. Fins i tot per a un lector com jo, que tenia 8 quan va aparèixer el llibre per primer cop i, sent contemporani dels fets descrits, ha conegut i pot entendre com era la societat d’aquell temps, salvant les moltes diferències que hi ha entre els Estats Units i l’Espanya dels anys 60. Perquè des d’aleshores, hem viscut les dècades de progrés tècnic i tecnològic més accelerat de la història de la humanitat, i si no ho coneixem de primera mà, que normalment no ho coneixem perquè no som ni policies ni assassins, hem llegit i hem vist a les pantalles com han evolucionat tant les tècniques d’investigació policial com la psicologia dels malfactors, i és per això que, llegint avui El crit de l’òliba em semblen innocents, gairebé infantils, algunes maneres d’actuar dels actors del drama que se’ns proposa, la qual cosa no li resta mèrit ni qualitat literària.

El nom autèntic de Patrícia Highsmith, era Mary Patricia Plangman, i va néixer el 1921 a Fort Worth, Texas. Els seus pares es van separar abans que ella nasqués, i no va conèixer el seu pare fins que no tenia 12 anys. La mare havia intentat avortar el seu embaràs però no se’n va sortir. Es va tornar a casar i el nou matrimoni, amb la nena de 6 anys, va marxar a Nova York, on treballaren com a dissenyadors gràfics. La Patrícia va adoptar el cognom Highsmith del seu padrastre. A Nova York va estudiar literatura anglesa, llatí i grec, i es va graduar abans de posar-se a treballar en una editorial on feia ressenyes de llibres. Va començar a escriure la primera novel·la quan tenia 22 anys, però com que els seus relats tenien més èxit a Anglaterra que als Estats Units, el 1963 se n’hi va anar. Va viure al Regne Unit, França i, finalment a Suïssa, on va morir el 1995, a Locarno.

Segons confessava la mateixa Highsmith, sempre va mantenir una relació complicada amb els seus pares i mai va superar la dualitat amor – odi que presidia la relació que la unia a sa mare. Potser és per tot plegat que la Patrícia tenia un caràcter complicat i introvertit, i que la realitat que descriu en els seus relats és depressiva, pessimista, ombrívola. I, potser també és per això, que no va aconseguir mai que les seves relacions sentimentals fossin gaires duradores. Patrícia Highsmith era lesbiana i va escriure sota el pseudònim de Claire Morgan una novel·la autobiogràfica titulada Carol, publicada el 1953, però inicialment rebutjada pels seus editors pel seu contingut sexual i lèsbic, massa fort per aquella època. També era addicta a l’alcohol.

Al llarg de la seva vida, Highsmith va publicar més de 30 llibres, entre novel·les i col·leccions de contes, i a la seva mort va deixar abundant material inèdit. Diverses de les seves obres han estat adaptades al cinema; en destaquen Estranys en un tren i L’enginyós senyor Ripley. Els temes predilectes de l’autora són la culpa, la mentida i el crim, i els seus personatges són gairebé psicòpates que es belluguen molt a prop de la fina línia que separa el bé del mal.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.