Claret de Cavallers

Com cada dijous, he matinat per anar a trobar els companys de caminades. A les set del matí, 29 caminadors hem marxat distribuïts en diferents cotxes. Ja es coneix que la nit escurça, i en aquella hora ja hi ha claror.

El sol se’ns ha presentat de cara quan encaràvem els darrers revolts de la carretera per què anàvem al nostre destí. Ja estava una mica per sobre les muntanyes. Ha materialitzat la certesa del nou dia amb una claror tan encegadora que ha obligat els conductors a reduir la velocitat per a girar a l’esquerra amb seguretat.

Saló és un llogaret pertanyent al municipi de Sant Mateu de Bages. Era el punt de partida de l’excursió d’avui ―10 km de llargària i 356 m de desnivell―, per camins, pistes i corriols de la Serra de Castelltallat. De fet, la pretensió era arribar a Claret de Cavallers per una banda i tornar a Saló per una altra.

Claret de Cavallers és un nucli d’edificacions molt curiós quina existència ja es documenta en el 1031. En una zona d’hàbitat dispers, a Claret de Cavallers s’hi pot observar l’estructura que caracteritza els agrupaments de cases de la zona, on habitatges i altres construccions conformen un arreplec de disposició essencialment defensiva. El seu origen medieval és evident. Devia haver estat un lloc força habitat, ja que totes les portes de les cases que hi ha a banda i banda d’una estreta franja que hom podria considerar un carrer, conserven el seu número.

El castell apareix documentat des del segle X i actualment, només se’n distingeixen alguns murs. L’Església de Sant Pere està situada sota el turó del castell. Presenta una nau rectangular sense absis, amb una espadanya per a dues campanes. L’accés és lateral i està adossada al grup de cases. Està feta de carreus molt regulars i pertanyia als cavallers de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem.

De tornada, assegut al darrere en el cotxe en què he viatjat, contemplava el paisatge ―com si no n’hagués tingut prou!― i veia passar els camps ―que ja verdegen, per cert, i estan preciosos―, i les muntanyes, i els boscs, i… i m’ha donat per pensar que déu deu tenir molta feina a mantenir l’equilibri de totes les coses que hi ha a l’univers i l’harmonia entre elles. I que deu ser per això, per l’excés de feina que té, que no arriba a tot i no totes les coses que hi ha a l’univers funcionen alhora. Si més no les relatives als homes ―que també són una creació que els seus creients li atribueixen―, i a les seves relacions.

Només així s’entén que passin algunes coses que passen, que depenen dels homes, que són la seva creació estel·lar, i que són terribles.

Llibertat Presos Polítics!

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.