Ancosa

Tenia ganes de refer una excursió de fa uns anys per la plana d’Ancosa i el Puig Castellar. En aquell temps, ja em va plaure molt caminar per un entorn natural esquitxat d’indrets que aporten interès afegit al visitant.

Ahir, com aleshores, també em venia de gust de fer-ho al meu aire, sol. De manera que vaig posar a la motxilla tots els elements habituals i els auriculars, per anar seguint, a través del mòbil, les incidències de la farsa de judici que s’està duent a terme contra els presos polítics catalans a Madrid, al Tribunal Suprem. Ja sabia que a la zona hi ha una bona cobertura.

Vaig deixar el cotxe a Torrebusqueta, en una mena de plaça petita on ja hi havia altres vehicles aparcats. Dos gossos s’acostaren a donar-me la benvinguda, però de seguida van perdre l’interès i van marxar en veure que jo no baixava del cotxe. Em vaig entretenir a donar un cop d’ull al plànol de la zona i a posar a punt el mòbil per a gravar l’itinerari.

Torrebusqueta és un llogaret, unes quantes cases agrupades, separat del municipi de La Llacuna, al qual pertany. Hi habiten una trentena de persones, encara que jo no en vaig veure cap, ni allà ni en tot el recorregut.

La ruta que em proposava seguir és la variant curta d’una que apareix com a difícil en un fulletó editat per http://www.anoiaturisme.cat, que surt de La Llacuna i hi torna. En aquella, se salva un desnivell total de gairebé 500 m al llarg d’un recorregut de 15 km. En la meva versió, escurçant la distància de 3 km, el desnivell no arriba als 400 m. Quant a la dificultat, en tots dos casos es redueix a la duresa de la pujada de 2,8 km que hi ha des de la bassa dels bombers fins al cim del Puig Castellar, que salva 218 m.

20190228 09
Les Clotes

Per anar a buscar el camí “original” des de Torrebusqueta, s’han de desfer uns pocs metres de la carretera per la qual hem vingut amb el cotxe, fins que trobem a la nostra esquerra un camí ample que travessa una vinya. En la primera cruïlla que trobem, hem de trencar a l’esquerra per a remuntar fins a Les Clotes, un mas abandonat que amaga darrere seu una font i un safareig, a l’aixopluc ombrívol d’un petit bosc. Tret d’algun pal caigut en terra que convindria reparar, els camins estan ben senyalitzat i són sempre amples, ben visibles, quan no són obertament pistes practicables per a tota mena de vehicles. Sempre hem de seguir les indicacions que ens menin a la plana d’Ancosa, a la casa i el convent, a la bassa dels bombers, al roure, a l’avenc, que constitueix el punt més oriental i més llunyà del de sortida de la nostra excursió, i al Puig Castellar.

20190228 32
La casa d’Ancosa

Els monjos cistercencs arribaren al convent de Valldaura el 1155. Encara que poc després es van traslladar a Santes Creus a causa de la sequera, el convent fou utilitzat com a granja depenent del monestir. Les seves ruïnes són molt properes a la gran masia d’Ancosa, en la que destaca el pou.

No gaire lluny de les restes d’aquestes edificacions, a tocar d’una cruïlla de camins a la qual haurem de tornar després per a enfilar-nos al puig, hi ha una bassa on s’acumula aigua per a ús dels bombers. Ara, hem de seguir camí endavant, fins a les localitzacions del roure, una mica més enllà, i de l’avenc, a 300 m de l’arbre monumental.

20190228 20
La bassa dels bombers

El roure d’Ancosa té una alçària de 20 metres i el tronc fa un perímetre de 4,7 m a 1,30 m de terra. Antigament, la nit de Sant Joan se li practicava un bon trau pel qual es feia passar els nens repetint un conjur. Era un ritual per a protegir els nadons, ja que es creia que el roure absorbiria les malalties dels nens i els transferiria el seu vigor.

L’avenc d’Ancosa és una cavitat natural arran de terra, d’entrada vertical, que recull l’aigua de la pluja. Va ser explorat per primer cop el 1907 i s’ha determinat que té una fondària de 32 m. No acumula l’aigua que hi cau a causa de les fissures i les escletxes de les roques del fons, per on s’escola. Hi ha una llegenda que diu que si hom llença una pinya, al cap d’una setmana apareix a la bassa de Capellades.

Ahir, l’entrada de l’avenc era barrada per uns quants palets per a evitar accidents. També s’hi han començat a clavar estaques a terra entorn de l’obertura, amb l’aparent intenció d’encerclar-lo amb un tancat que protegeixi el caminant sense impedir-li la contemplació.

20190228 34
La Font de les Canals

És ara que hem d’iniciar el retorn fins a la bassa dels bombers, per escometre la pujada al Puig Castellar, de 945 metres, la vuitena muntanya més alt de l’Anoia. Abans d’arribar al capdamunt, hi trobem la Font de les Canals, que ahir rajava. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, unes antenes i una torre de guaita. Des d’allà es gaudeix d’una àmplia panoràmica de la comarca. I, prop del cim, just al vessant contrari al de pujada, hi ha les restes d’un poblat ibèric que data del segle II o III aC.

20190228 41
Panoràmica de la comarca des del cim del Puig Castellar

El descens des del puig és força dret, ràpid per tant, i s’hi ha d’anar amb compte perquè, encara que també aquest camí és ample, hi ha força trams de pedres soltes que propicien relliscades i tortes de peu.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.