Autobús

Després d’una hora de fer voltes intentant retrobar el son perdut, he decidit llevar-me; ja he vist que no podria dormir més. Eren quarts de sis del matí i, quan he despertat, somiava. En el somni hi sortia un autobús que passava per un poble on jo he viscut i hi feia una llarga parada. El lloc no era una representació fidel de la realitat que vaig conèixer però era perfectament recognoscible. També hi apareixia la casa on havia habitat, les seves habitacions i tot de detalls inconfusibles. És un escenari recurrent dels meus somnis ―la casa i el seu entorn― que un psicoanalista no tardaria a interpretar, suposo.
A l’autobús hi viatjava una dona que era detectiva. Ignoro fins a quin punt pot influir la meva afició a la novel·la negra en aquest detall, però no excloc en absolut que hi tingui a veure. Recentment he llegit l’Estudi en lila, de la Maria-Antònia Oliver, protagonitzat per la Lònia Guiu, la primera detectiva de la literatura catalana, i des de fa unes quantes setmanes, estic tornant a veure tots els episodis ―per ordre, des del primer― de la sèrie Elementary, basada en el personatge de Sherlock Holmes, que m’agrada molt: sis temporades de més de vint episodis cada una.
El cas és que la detectiva del somni anava per una investigació a un poble que conec per haver-hi estat en diverses ocasions, i la dilatada aturada del cotxe de línia l’estava posant nerviosa. La coneguda mala fama de l’empresa concessionària del servei no la consolava gens, sinó que al contrari la irritava més i iniciava una forta discussió amb el xofer, que havia abandonat el seu lloc per a fer una cigarreta tan tranquil·lament al peu d’una gran escultura que representava un jove català tocant el timbal. La resta de viatgers no estaven menys enfurismats que la detectiva per ser habituals del trajecte i estar fets a aquests capricis, de manera que, baixaven de l’autobús, encerclaven el conductor i li cantaven Els Segadors.
Més intimidat pels galls que per la massa revoltada, l’home llençava a terra la cigarreta a mig consumir, l’esclafava amb ràbia amb el peu i s’enfilava de nou al lloc de comandament de la nau. Deia: “Me la vais a pagar!”, però els viatgers no el sentien. Estaven complaguts pel que acabaven de fer i no paraven atenció. A més, el motor ja rugia. Amb un violent cop de volant, el xofer treia de nou el vehicle a la carretera i després d’uns bruscs canvis de marxa, posava la directa i no parava fins a La Llacuna, fent cas omís de les queixes dels usuaris i de la detectiva, menys enèrgiques cada minut que passava, ja que prou feina tenien a mantenir-se als seus llocs sense sortir disparats. Tal era la follia del conductor, que fugia immediatament després d’evacuar l’autobús a empentes i puntades de peu.
El personal del dispensari aplicava punts de sutura aquí i àrnica allà, mentre repartia gotets d’aigua del Carme i conyac entre els marejats. Entretant l’alcalde en persona posava la denúncia davant la policia. De mica en mica es restablia la calma. Un pagès que havia d’anar al sindicat s’oferia a retornar els passatgers a la capital de la comarca enfilats al remolc del seu tractor. Hi tornaven tots menys la detectiva que, per pura casualitat, era allà on anava.
Arribats a aquest punt, és quan he començat a neguitejar-me i a fer voltes al llit. Abandonava el somni a mesura que recuperava la consciència, però em resistia a despertar-me. Ha sigut aleshores que m’ha vingut al cap el record d’una cosa que he llegit fa poc. Antonio Tabucchi deia que el personatge d’Afirma Pereira se li va aparèixer en un somni abans de prendre cos de mica en mica. Per analogia he cregut que potser la detectiva era un personatge per les meves narracions que havia d’anar prenent forma a poc a poc. Aquests pensaments m’ha desvetllat i ja no he pogut dormir més. Com seria la meva detectiva?, pensava. Quina mena d’assumptes investigaria?, em deia. Què nassos hi havia anat a fer a La Llacuna?, em preguntava.
I no trobava respostes fins que al final la meva heroïna descobria que les botifarres de La Llacuna són boníssimes. La blanca i la negra.
Per cert, la crema bretona estava molt i molt bona i en vaig prendre un bon bol. I ara em pregunto quina influència pot haver tingut en una nit tan agitada.
P. S.
La Guàrdia Civil encara no ha trobat ni el conductor ni l’autobús.

6 thoughts on “Autobús

  1. Quin somni tan estructurat! Ja tens un capítol de la futura novel.la. Els meus no hi ha per on agafar-los. Impossible d’explicar-los l’endemà. Espero el segon capítol de la sèrie El Bus Carraons.

    Liked by 1 person

  2. A risc de dir bajanades, faré de Freud

    L’autobús és l’Estat, porta al poble descontent on li dóna la gana. És un viatge a un passat polític poc prometedor, la policia no fa res perquè forma part d’ell. La resta floritures oníriques.

    Dono fe de les excel·lències de les botifarres de La Llacuna. Jo les comprava en una cansaladeria molt a prop de la Pl. Major al costat d’un bar molt conegut.

    Salut

    Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.