He fet una crema bretona que té molt bon aspecte. Aquesta nit la tastarem per a sopar. També he fet una bugada, però aquesta no té recompensa com la té fer la crema.
Ni que sigui efímera, una bona crema produeix una satisfacció gustativa. La bugada en canvi, només dóna lloc a una penitència diferida, la de plegar la roba un cop eixuta quan el sol ja es pon.
És clar que, a l’hora de sopar, sempre podré pensar que tastar la crema és el premi que em correspon per haver superat la tortura de plegar mitjons.
