65 anys i un dia

Encara no són les 7 i ja sóc segut davant de l’ordinador. A fora és fosc i negre i, segons l’aplicació del Meteocat, tenim 5 graus per sota de zero.

Òbviament, el dia encara no ha pogut oferir-me res digne de què ho consigni en el meu diari, però ahir sí, ahir hi va haver coses importants de les quals voldria deixar-ne constància. En arribar a casa, el Barça ja patia per a guanyar al Valladolid i vaig sopar una mica mentre acabava de mirar el partit més per fidelitat als colors que per l’atractiu del joc. Després no vaig tenir ganes de posar-me a escriure i vaig començar a mirar un capítol d’Elementary fins que em va atrapar la son. Elementary és una sèrie basada en el personatge de Sherlock Holmes que m’agrada.

Vaig passar la tarda a Barcelona, a la manifestació convocada per l’Assemblea per a denunciar que el desig d’Autodeterminació no és delicte i, per extensió, la vergonya de judici que ha començat a Madrid contra la part del govern legítim de la Generalitat, dos líders d’entitats civils i la Presidenta del Parlament que estan empresonats preventivament des de fa gairebé un any i mig. Fa goig veure aplegar-se tanta gent per expressar pacíficament una voluntat unànime. Dues-centes mil persones segons la Guàrdia Urbana; cinc-centes mil segons les entitats organitzadores. Molta gent en qualsevol cas, una marea diversa i multicolor que conforma una coreografia espectacular de banderes que la identifiquen i pancartes que sintetitzen els seus anhels.

Però ahir no va una manifestació més. Aprofitant l’avinentesa que baixava a Barcelona, havia quedat amb en Xavi i ahir, finalment, després algun altre intent frustrat per les circumstàncies, ens vam conèixer personalment. En Xavi és un bloguer, com jo, amant de la fotografia. Seguim l’activitat de l’altra i fins ara xerràvem a través dels comentaris dels blogs, el correu electrònic o el telèfon. Ara podem dir que la nostra amistat virtual ha passat a ser real.

I, per il·lustrar aquesta entrada, hi ha res millor que una fotografia seva?