Passaports

Aquesta tarda tinc el club en què debatrem la lectura d’Afirma Pereira, l’obra reconeguda com a més important d’Antonio Tabucchi. Encara no tinc cap de les dues que hauré de llegir per les pròximes trobades, 1280 almas ―Jim Thompson― per la de novel·la negra, i Jardí vora el mar ―Mercè Rodoreda― per la de novel·la sense etiqueta. Avui he descarregat El crit de l’òliba ―Patricia Highsmith― en l’aplicació de préstec de les biblioteques, per a anar llegint alguna cosa mentre m’espero a iniciar la lectura de les altres dues. Avui les tindré físicament, però no les començaré fins a no ser més a prop de les dates programades pels debats.

Avui hem anat a fer-nos els passaports. A finals d’abril tenim previst un viatge a Anglaterra. Per a l’Anna serà un viatge iniciàtic; per a mi, trobar-me en aquells indrets mítics i màgics on anem serà una curiositat, una gran ocasió a aprofitar. El fet és que ens recomanen de tenir el passaport vigent i portar-lo a més del carnet d’identitat, per si un cas. El tema del Brèxit està cada cop més enredat i vés a saber com estarà aleshores.

Ja sabíem que les funcionaries ―avui, llevat d’un home, totes eren dones― de l’oficina del document d’identitat espanyol parlen català, a Igualada. La sorpresa agradable ha sigut ―per a mi, si més no― que el guàrdia uniformat de blau que ens ha rebut a l’entrada, ens ha respost i ens ha orientat en un català molt correcte. I no obstant això, just un dels dies inicials del judici contra el procés d’independència de Catalunya, sentir parlar català a un agent uniformat com els que ens van atonyinar salvatgement el dia del referèndum se m’ha fet estrany i m’ha fet angúnia. Feia anys que no hi anava.

Buscant una fotografia per a il·lustrar l’entrada he triat aquesta. La veritat és que avui ni tan sols he pensat en què em caldria il·lustrar una entrada del Diari d’un aprenent, però, encara que hi hagués pensat, tampoc no ho hauria fet amb cap fotografia a l’oficina del DNI ―és un edifici sense gens d’interès―, ni hauria gosat fer-n’hi una a cap agent ―sóc molt cagat jo, ho confesso.

Ha sigut pensant en tot això que he decidit posar aquesta foto de l’església de la Colònia Güell ―Antoni Gaudí―, on vàrem ser dissabte passat. Salvant totes les distàncies que es vulguin, que són moltes, em recorda la Llar del Sant Crist, edifici singular contigu al de la Policia Nacional. No en va Joan Rubió i Bellver ―el seu autor― va ser deixeble de Gaudí.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.