Estudi en lila, de Maria-Antònia Oliver

“Va ser una vetllada extraordinària, plena de records i de recuperacions. Tots dos sabien què feien i què no feien tota la gent de la colla. Només de mi n’havien perdut el rastre. De fet, jo sempre havia estat un element espuri entre els meus amics universitaris. En aquella època, encara hi havia classes. I ara també, però ara no hi havia tanta diferència entre un director d’una casa de lloguer de cotxes i una perdiguera. De fet, cap d’ells ni elles no havia fet sotraguejar el món. Ni tan sols no havien pegat una sola bocinada d’aquell món que semblava que s’havien de menjar. De manera que la vetllada em va deixar un regust trist al paladar. I quan me n’anava cap a casa, vaig desitjar no haver sortit mai de Mallorca, no haver desitjat mai fer coses grans a la vida. No haver volgut estirar més el braç que la màniga: ara tenia els colzes enlaire i tenia fred”.

(…)

“Quan vaig anar a ficar-me dins la banyera, les sensacions de la vetllada s’esfumaren de cop. Em va venir una basca mental. Vaig sentir que la gargamella se m’inflava de llàgrimes, vaig pensar que no valia la pena viure i que hauria de fer com na Sebastiana”.

“Vaig buidar la banyera, vaig beure una infusió amb mel i em vaig colgar, acotxada de tristesa. Abans d’adormir-me vaig pensar que tot allò em passava perquè segurament m’havia de venir la menstruació. O perquè em feia vella i necessitava companyia”.

Qui així s’expressa és Apol·lònia Guiu ―no li agrada el seu nom i es fa dir Lònia― i fa de detectiva a Barcelona. És mallorquina de naixença, vegetariana per convicció, impulsiva i inconformista de mena, i cada cop més feminista per influència de la Mercè, ginecòloga i amiga seva. Encara que de vegades sigui una mica borda, és bona mossa i té bon cor.

No sap fer fotos i li fan pànic les armes, coses que fan que de vegades dubti de la seva compleció com a perdiguera. No entén ni de motors ni de models de cotxes, però li encanta perseguir-los pels carrers de Barcelona i se sent orgullosa de no haver-ne perdut mai cap. Es considera experta al volant. Des que es dedica a la investigació privada, ha adquirit el costum de comprar-se pintallavis per a celebrar els èxits i consolar-se dels fracassos.

Té 35 anys i viu sola. I no hi ha perspectives immediates que el seu celibat hagi d’acabar-se tot i que resulta atractiva i desitjable als homes. I, de vegades, com ara, també se sent desencisada de la vida.

El mateix dia que la mare d’una al·lota esgarriada li encarrega cercar la filla adolescent fugida de casa, una glamurosa antiquària la contracta per trobar els culpables d’una estafa que ha patit. Però en la història de l’antiquària res no és el que sembla i la detectiva i el seu ajudant ―Quim― descobriran una trama molt més complexa abans d’esbrinar les vertaderes raons de la dona.

La Lònia narra en primera persona les seves investigacions, especificant els dies de la setmana i els moments concrets de cada dia en què es produeixen. En aquesta mena de diari, també hi aboca els seus records, les seves emocions i les reflexions que fa sobre la vida.

Maria-Antònia Oliver és la creadora de Lònia Guiu, la primera investigadora de la literatura catalana. El títol de la novel·la és una picada d’ullet a l’Estudi en escarlata de Sir Arthur Conan Doyle, el pare de Sherlock Holmes. Després de l’Estudi en lila, en vindrien dos casos més ―Antípodes i El sol que fa l’ànec― que completarien una trilogia de gran qualitat narrativa.

Maria-Antònia Oliver és nascuda a Manacor el desembre de 1946 i va publicar Crònica d’un mig estiu, la seva primera novel·la, amb 22 anys. A més de novel·les, ha escrit contes, teatre, guions i reportatges. Ha estat traduïda a diverses llengües i ha traduït autors com ara Woolf, Verne, Twain, Stevenson o Melville. Forma part de la generació literària dels 70 i va ser integrant d’Ofèlia Dracs, col·lectiu sota el nom del qual és coautora de Negra i consentida, dedicada al gènere negre, on fa la seva primera aparició la Lònia Guiu.

Juntament amb en Jaume Fuster (c. 1969–1998), qui va ser el seu marit, són considerats els precursors de la novel·la negra a Catalunya.

El 2016 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

La protagonista està segura que si hagués quedat embarassada a causa d’una violació quan tenia 15 anys, no hauria gosat dir-ho als seus pares. I que, tot i no voler tenir el fill, hauria pensat que avortar era pecat. Per tant ―diu―, entén perfectament l’estat d’ànim de qui es troba en aquesta situació vint anys després. El que no entén és que les coses hagin canviat tan poc.

El títol de la novel·la no és casual. Estudi en lila ―el color de la vindicació femenina― és una recriminació, com a bona novel·la negra que és. En aquest gènere, la denúncia social sempre hi és. Més o menys camuflada en la trama, dibuixada en els escenaris on es desenvolupa l’acció o posada en la veu dels seus protagonistes, però sempre hi és.

En aquest cas, es denuncia la impunitat que gaudien les agressions masculines els anys vuitanta del segle passat, quan és escrita la novel·la. La protagonista es pregunta com pot ser que les coses hagin canviat tan poc en vint anys, però el cert és que si la Maria-Antònia Oliver tornés a escriure la novel·la avui, faria que la protagonista es fes la mateixa pregunta i no estranyaria ningú, no passaria res perquè continuaria tenint sentit fer-se-la. En matèria d’equiparació dels gèneres i de respecte a la dona, les coses avancen molt lentament.

Però no és l’únic retret que Estudi en lila fa a la societat. El seu al·legat també parla de la incomprensió de pares que, fidels a una educació religiosa retrògrada, casposa, carrinclona, encara vigent al nostre país en aquell temps, fan culpables de la seva dissort a filles adolescents a qui sovint humilien abans d’acceptar de nou en el si de la família, si no les repudien.

L’avarícia mai satisfeta dels poderosos i els mitjans il·lícits emprats sense pudor per enriquir-se encara més, també hi són presents.

El llibre no està escrit en català de Mallorca, però és ric en expressions d’allà, com ara: filar estopa, munyir moixons, res pus, ficar-se en camises de set caves, mans fentes…, com correspon a l’origen de la seva autora. Algunes de les paraules que fa servir ni tan sols apareixen en el Diccionari de l’I. E. C., però són perfectament entenedores pel context en què apareixen i no dificulten gens la comprensió.

Personatges principals:

A més de la Lònia Guiu, ja descrita, hi apareixen:

Quim: Ajudant de la Lònia. No vol tenir feina fixa, vol ser lliure d’anar i venir quan en tingui ganes, sense lligams. De tant en tant, s’està quinze dies fora, sempre quan només hi ha feina de tràmit. “Per què m’has de pagar, si no treballo?” ―diu ell. “És una joia, un tros de pa. Llàstima que les ganes de pencar li durin tan poc de temps seguit” ―pensa la Lònia.

Jerònia: és assistenta social a Ciutat de Mallorca. Recomana la Lònia a la mare de la Sebastiana. Es coneixen d’haver treballat juntes a l’agència Marí d’informes comercials abans que la Lònia vingués a Barcelona,

Sebastiana: una noia de 15 anys que ha vingut a Barcelona fugint de casa dels seus pares, a Mallorca.

Elena Gaudí: antiquària glamurosa que encomana la Lònia identificar els tres homes que la van estafar.

Neus: fotògrafa col·laboradora de la Lònia.

Mercè: ginecòloga de la Lònia. L’ajuda en els casos de nenes perdudes. Feminista.

Felip Antal: Accionista majoritari, president del consell d’administració i gerent de Finesor SA, empresa d’assessorament d’inversions.

Mireia Gallart i Purgilós: Baronessa de Prenafeta. Esposa de Felip Antal.

Ernest Gòmara: propietari de l’empresa Gòmara Fust, d’impotació i exportació de fusta.

Pierre Jovel: conservador del Museu del Marais de Lió.

Berta Prat: metgessa de la Clínica Garbí. Col·lega i correligionària de la Mercè. Ajuda la Lònia en la investigació d’aquest cas.

Doctor Canal: director de la Clínica Garbí, amic de Felip Antal i de la seva esposa.

Lluís Arquer: investigador privat. Competidor de la Lònia, més veterà i expert, a qui ella respecta i valora.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.