Agrair la ineficàcia

Dos de gener i ja he constatat que els dies de l’any nou són com els dies de l’any passat.

Fa fred. A la creu lluminosa de la farmàcia del passeig, prop de casa, deia, quan he passat, que eren les 17,43 i que teníem 3 graus, poca cosa perquè vingui de gust estar-se dret com els dos testimonis de Jehovà que fan companyia a un expositor de les seves publicacions a la plaça de la Creu. Observo que la gent, indiferent a la seva presència, va d’aquí cap allà ocupada en les seves coses. Alguns fan les darreres compres abans de reis; d’altres simplement entretenen la canalla, de vacances aquests dies. Però tothom camina encongit, embotit en capes de roba per a protegir-se del fred que ens porta l’aire gelat que a voltes bufa del nord.

Curiosa, aquesta forma de fer proselitisme: els voluntaris només s’adrecen a qui mostra algun interès, o així m’ho sembla a mi que, des que fan servir aquest sistema, no els he vist mai abordar activament ningú. Abans anaven per places i carrers caminant en parelles, a la recerca d’ànimes convertibles i les abordaven així que els semblava que ho eren. A mi això sempre m’havia violentat molt. Mai no m’ha agradat que em vinguin a oferir coses que no he demanat o per les que ni tan sols he mostrat la més mínima curiositat, així es tracti de qüestions de fe, ja de coses més prosaiques.

Ara que ja s’acaben les festes en què tots tenim, si més no de paraula, els cors més tous i la ment més predisposada a compartir i, fins i tot, ens hem fet el propòsit de ser més bones persones en el futur i hem desitjat pau i felicitat, i hem fet petons i abraçades a familiars, amics i coneguts, confesso sense rubor que he esquivat tant com he pogut les parades d’ONG’s que s’han muntat aquests dies a la ciutat amb l’objectiu d’aconseguir nous socis o alguna aportació econòmica. Em violenta tant fer un donatiu com no fer-lo si me’l demana al mig del carrer un desconegut que envaeix la meva intimitat sense el meu consentiment.

També em passa amb les visites comercials a domicili. Sortosament, sembla que no es prodiguen com abans, no com les intromissions telefòniques a casa nostra, que continuen sent una plaga.

Per això és que agraeixo infinitament als testimonis de Jehovà el seu canvi d’estratègia. Més quan sóc conscient que qualsevol especialista en tècniques de venda els advertiria de la seva ineficàcia. I és que s’ha de tenir molta fe per a fer un sacrifici tan estèril.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.