Carcassona, en occità

Fa molts dies que no escric res perquè els ànims no m’acompanyen. També llegeixo poc, estic trist, bastant tocat. Mentre la situació no canvia, combato la falta de ganes d’escriure abstraient-me en l’estudi del francès. També hi he dedicat estones a preparar una sortida a Carcassona (en occità), tres dies i dues nits, que finalment hem decidit fer a les acaballes de l’any. A l’Anna li han donat uns dies de vacances i els aprofitarem visitant una ciutat que encara no coneixem que estem segurs que ens agradarà.

Aprendre francès i anar a França de vacances formen part de la mateixa decisió presa arran de l’1 d’octubre de 2017 de no tornar a Espanya si puc evitar-ho, que, de moment, estic respectant. Aquest estiu ja hem anat al nord, a Noruega, on amb l’anglès de l’Anna ens hem entès a tot arreu. Però per moure’ns per França, destinació lògica per raons de proximitat i perquè ens és una gran desconeguda, el francès que jo vaig aprendre a l’institut estava molt rovellat. Ho he pogut comprovar a finals de setembre, a Avène, on vam haver d’anar amb N per prescripció facultativa, i per això he decidit recuperar-lo. Prou per a fer-me entendre; prou per a entendre sense massa problemes el que em diuen.

Ahir, per cert, va ser el darrer dia abans del parèntesi nadalenc. No vàrem fer una classe convencional, sinó que en Christophe ens va proposar el joc de “Els homes llop de Vallnegra”, un entreteniment social en què a cada jugador li correspon una carta que li assigna un rol concret. Hi ha un narrador que, d’alguna manera, condueix el joc. Els participants han de seguir les seves instruccions i les inherents al rol que els ha tocat representar. La finalitat del joc, que és d’estratègia i d’interpretació, és saber si els vilatans descobriran quins dels seus veïns es transformen en feres o si, contràriament, els homes llop acabaran amb tots els vilatans.

A més de les classes del Christophe, quan sóc a casa, ocupat en quefers domèstics, poso a la televisió emissores franceses quin àudio sento a través dels auriculars wifi. D’aquesta manera tan casolana em vaig immergint en l’idioma, el vaig sentint pronunciat per veus diferents i de mica en mica vaig aconseguint captar més paraules, entendre més frases. I vaig posant en net els meus apunts de les classes, que vaig ampliant pel meu compte amb les indagacions que faig per Internet.

I així, quan estic sol a casa i amb la família quan la família hi és, vaig passant els meus dies, esperant que aquest any s’acabi ja d’una vegada i que el nou any ens porti una bona alenada d’aire fresc i renovat.

Com cada any, vaja!

One thought on “Carcassona, en occità

  1. Crec que us encantarà. Ja fa uns anys vaig fer una ruta —també per aquestes dates— pel Llenguadoc i Carcassona i Albi van ser excepcionals, Castres també té el seu què, les big cities doncs com totes.

    Endavant amb el francès i puja aquests ànims

    Una abraçada i bon viatge

    Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.