El túnel

La història que ens explica Ernesto Sabato en “El túnel” es desenvolupa gairebé íntegrament a Buenos Aires durant els mesos que segueixen a la primavera de 1946, quan el pintor Juan Pablo Castel presentava en una exposició el quadre que titulava “Maternidad”.

Juan Pablo Castell és el protagonista principal de la història, al punt que n’és el narrador en primera persona dels motius que el van dur a assassinar la Maria Iribarne, l’única persona que el podria entendre, segons les seves pròpies paraules.

El dia que s’inaugura l’exposició, la Maria és l’única visitant que s’atura a contemplar un petit detall que hi ha en un racó del quadre: una finestreta a través de la qual es veu una dona mirant al mar. I Castel la veu, sense atrevir-se a acostar-se ni a parlar amb ella. El pintor és poc sociable i evita el contacte amb altres persones, però la Maria i la seva sensibilitat vers el seu quadre l’obsessionen, i torna cada dia a la sala mentre dura l’exposició amb l’esperança de veure-la de nou. La coincidència no es repeteix, però, tot i això, Castel emprèn la recerca desesperada de situacions que propiciïn la casualitat d’un retrobament que no es produeix fins bastants mesos després.

S’inicia aleshores una relació. Ella és una dona esquiva i de poques paraules quins silencis o escasses explicacions alimenten els dubtes i les sospites de l’home, ja desconfiat i obsessiu per se. No obstant aquestes anomalies, la relació prospera i, a empentes i rodolons, amb trencaments i reconciliacions constants, la parella arriba a intimar fins a convertir-se en amants en un ambient enrarit i tèrbol. És una relació malaltissa en la qual tots dos semblen no poder viure, alhora que no poden viure sense ella, sobretot l’home.

L’essència del relat podria raure en aquesta afirmació del protagonista: Yo me pregunto por qué la realidad ha de ser simple. Mi experiencia me ha enseñado que, por el contrario, casi nunca lo es y que cuando hay algo que parece extraordinariamente claro, una acción que al parecer obedece a una causa sencilla, casi siempre hay debajo móviles más complejos.

A banda de Juan Pablo Castell i Maria Iribarne, no hi ha gaires més personatges. S’esmenta a Mapelli i a Lartigue, amics de Castel. Hi surten Allende, el marit de Maria, i Hunter i Mimí, cosins del primer. I també hi apareixen breument la minyona dels Allende, una empleada de correus i una prostituta.

El títol de la novel·la, segons jo ho veig, fa referència a com Castel veu que ha sigut la seva vida: … en todo caso había un solo túnel, oscuro y solitario: el mío, el túnel en el que había transcurrido mi infancia, mi juventud, toda mi vida.

Ernesto Sabato fou un novel·lista i assagista argentí d’origen italià; de vegades, el seu cognom apareix escrit amb accent a la primera a, per la pronunciació esdrúixola italiana. La seva obra es caracteritza per la profunda reflexió intel·lectual que fa sobre la fina línia que separa les nocions del bé i del mal. El seu estil és considerat brillant i inquietant.

Sabato censurava la moral neutral de la ciència. Aquesta desconfiança el va portar a investigar les possibilitats que oferiria la literatura per analitzar problemes existencials. El fruit va ser “El túnel” (1948), novel·la en la qual Sabato reflexiona sobre la bogeria per comprendre el motiu pel qual el protagonista i narrador mata la dona que s’estima i que és la seva única via de salvació.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.