Ferida

De tant en tant, em venien al cap fragments de la conversa. Quan això passava, jo procurava tornar a agafar el fil de les explicacions d’en Christoph, qui avançava lentament alternant els idiomes i ens desvelava amb paciència els misteris de la gramàtica francesa.

Aquest exercici de concentració, tan constant al principi que em resultava feixuc, es va anar fent més esporàdic a mesura que avançava la classe, tant, que, cap a la meitat, ja no em calia fer-lo, absort com estava en tot el que es deia dins de l’aula.

La llengua de Molière havia capturat l’atenció dels meus sentits. Un cop més. I ja no va ser fins quan anava a recuperar el cotxe per a tornar a casa que hi vaig pensar de nou. En aquell moment, aquella conversa telefònica de la tarda ja em semblava llunyana; s’havia convertit en un simple record desagradable. I no obstant això, alguna cosa em feia pensar que havia erosionat de manera indeleble la nostra relació.

Han passat diversos dies i no hem tornat a parlar. Però a mi, a estones, encara em venen al cap frases soltes que em va dir, i les hi dono moltes voltes buscant una explicació. Hi he pensat molt en tot plegat i ara tinc la sensació que s’ha reobert una ferida antiga, tancada en fals; que s’ha encetat una lesió que s’ha fet profunda i greu amb el pas dels anys, per no haver-la tractat com calia en el seu moment.

One thought on “Ferida

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.