Atenent els comentaris de les companyes del curs, una observació feta pel professor i una altra de pròpia, he retocat una mica el relat de “La pala” per a fer-lo més entenedor. Ahir va acabar el curs d’Escriptura de records i em sap greu, perquè se m’ha fet curt. I no és que hagi sigut una experiència excepcional, d’aquelles inoblidables, però sí que ha estat participatiu i de molt intercanvi de parers, i a mi sempre m’ha agradat molt conversar, debatre.
Mai hauria imaginat que tinguéssim tan a prop de casa indrets com els que estic descobrint amb els companys de la UEC.
Avui ens hem mogut al llarg de riu Mediona, que ara baixa amb força aigua a causa de les pluges excepcionals que ens beneeixen d’un temps ençà. Hem sortit de Sant Quintí, a tocar de Les Deus, per anar a petar de nou a elles després de 12 km llargs de bella caminada.
Hem travessat boscos, sobretot de pins, colgats de bolets. Hem vorejat els penya-segats ―ara per dalt, ara per baix― que el riu crea a còpia de mil·lennis de tasca erosiva i pacient. I ens hem enfilat al Castell de Mediona, on ens han obert l’església i ens han fet una breu explicació dels seus orígens.
Telefonant (93-898.57.01) un parell de dies abans per avisar-los de la visita individual o en grup, preparen un àpat de carn i botifarra a la brasa per 22 euros, inclosos el pa amb tomàquet, la beguda i el cafè.
Tal qual!
El mussol d'Aqualata 