Una bona referència

Sant Pau, sempre Sant Pau. He passat moltes hores a l’hospital. Si la memòria no em falla, sempre acompanyant a algú. O sigui que, encara gràcies de no haver-lo visitat com a malalt! I gràcies també perquè, sigui jo o sigui un familiar qui hi ha d’anar, Sant Pau és un bon hospital, crec. Una referència. Un bon hospital de referència.

Avui hem hagut de canviar la logística i he baixat de matí i en transport públic, un bus de la Igualadina. Després d’un llarguíssim cap de setmana, l’autobús anava carregat d’universitaris capcots, amb la boca oberta i els ulls clucs. Alguns, encara que anaven amb els ulls tancats, aparentment no dormien, sentien música a través d’auriculars de dissenys diversos. I els que viatjaven amb els ulls oberts, es relacionaven amb el món a través del telèfon mòbil. Ni una conversa, cap xiuxiueig. Només la ràdio a través dels altaveus del vehicle. Un programa despertador del qual sentíem dues paraules de cada tres ens posava al dia de dos terços de l’actualitat.

Encara era fosc i negre. Cal dir-ho perquè si hem d’afinar i ser justos, de tots els ocupants del cotxe de línia, l’únic que anava despert del tot era el conductor. Espero.

Deu ser que després de tant de temps de no viure-hi, no n’estic acostumat. O potser és que em faig vell o que ja ho sóc, però no em sé avenir a les al·lucinants cues que es formen per entrar a la ciutat. Des de Molins de Rei anant per l’autopista. I per sortir, el mateix, tothom parat. I a dintre la ciutat. Increïble! Voleu dir que això és viure?

A mi no em sembla normal passar tantes hores de la nostra vida a l’asfalt. Avui, a Igualada, pujava a l’autobús a tres quarts de set. Arribava a les portes de Sant Pau a un quart de deu: he tardat dues hores i mitja.

N està més bé, desitjant que li donin l’alta. Demà passarà la dermatòloga, que avui no hi era. A veure què dirà, però de moment ell està animat i mata les hores tocant la guitarra, llegint i mirant sèries en anglès al mòbil.

Sant Pau, sempre Sant Pau. He passat moltes hores a l’hospital. Si la memòria no em falla, sempre acompanyant a algú. O sigui que, encara gràcies de no haver-lo visitat com a malalt! I gràcies també perquè, sigui jo o sigui un familiar qui hi ha d’anar, Sant Pau és un bon hospital, crec. Una referència. Un bon hospital de referència.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s