Qui dia passa, any empeny

Els dies passen sense novetats destacables.

Per una banda, aquesta monotonia sembla bona, per l’absència de novetats. Si no n’hi ha, tampoc poden ser dolentes. Però, contràriament, tanta quietud resulta avorrida, a menys que siguem capaços d’introduir algun element que ens entretingui.

Dissabte vam anar a Olèrdola, on jo no hi havia estat mai. Hi vam ser per a participar d’una passejada pel bosc de l’entorn a la recerca d’herbes medicinals, acompanyant la Guisla, una remeiera de principis del segle XI, que explica als visitants els coneixements de les plantes que li han passat la mare i l’àvia. Una activitat que resulta discreta quan podria ser molt interessant si la conduís un veritable expert en botànica. I no és una crítica, ja que és gratuïta, sinó la constatació d’un fet objectiu. A mi em sorprèn la quantitat de voluntaris com la Guisla que encara es presten desinteressadament a donar a conèixer aspectes de la cultura, l’entorn o el patrimoni de casa nostra, tot i l’escàs poder de convocatòria que acostumen a tenir els seus esforços. Potser si el públic a qui s’adrecen ―sobretot famílies amb canalla petita― fos més receptiu i mostrés més interès s’hi podrien esmerçar més recursos i tot plegat resultaria més lluït. La visita del conjunt monumental la vàrem deixar per un altre dia.

Aquests dies tranquils he descobert Andrea Camilleri. Quan parlo de descobrir em refereixo al fet que l’he llegit per primer cop, que recordi. Per l’afició que va assotar la meva vida arran la lectura de la sèrie de Carvalho, puc dir que he llegit unes quantes obres d’aquest gènere. Autors molt diversos ―entre ells el ja absent Henning Mankell, de qui diria que també m’he cruspit tot el que va escriure de l’inspector Wallander―, però mai m’havia acostat a Camilleri, tot i conèixer la seva existència i la de Montalbano. I si això ha sigut així ―ho confesso― és per culpa d’un prejudici, el de la Itàlia que jo imaginava a Sicília, anacrònica, endarrerida, àrida, polsosa. I aquesta mena d’escenaris de misèria i pobresa els defujo inconscientment.

Ara he recaigut i torno a consumir novel·les de lladres i serenos. Llegeixo les del club de lectura en què participo i més que me’n busco. Per això he descobert Sophie Hénaff i el toc humorístic que aplica a les vicissituds de la seva heroïna, Anne Capestan. I, subsidiàriament, arran d’un comentari sobre les seves novel·les en què es relacionaven els respectius sentits de l’humor, ara, a Andrea Camilleri. Perquè jo buscava novel·les que m’atrapessin i em distraguessin, que em fessin oblidar el temps que passa i el lloc on sóc, que em transportessin allà on passa l’acció, que me la fessin viure com si jo fos un més dels seus protagonistes.

I això és, exactament, el que m’ha passat amb El lladre de pastissets. Les novel·les d’aquest gènere, ja ho tenen, això. A través de les investigacions dels protagonistes, que pretenen resoldre actuacions delictives i detenir els culpables, descriuen una realitat social concreta. En molts casos, el fet delictiu és una excusa per a denunciar l’entorn en què es produeix i que sovint el provoca. I també, naturalment, es dibuixen els personatges, sobretot els protagonistes, dotant-los de la vida, els pensaments i els sentiments que tindrien si fossin de carn i ossos. A El lladre de pastissets, per exemple, hi ha unes observacions, unes reflexions sobre la maternitat i la paternitat que afecten la Lívia i al Salvo que fan pensar i que a mi m’han arribat molt endins, fins al punt d’emocionar-me com no recordo que m’hagi passat mai llegint un llibre.

Però, probablement és que estic tou.

En fi, que així ens passa la vida i qui dia passa any empeny!

One thought on “Qui dia passa, any empeny

  1. M’has recordat les trementinaires, pel Berguedà han recuperat la tradició. Si més no és interessant.

    Fa massa temps que no llegeixo, estic enganxat a canals de docus i d’ací no surto. Va a rampells, o llegeixo en excés o em vaig directe al dic sec.

    Salut amic!!!

    Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.