El cavaller Floïd

Ahir vaig trobar un curs de francès dissenyat per a principiants absoluts i gent que l’havia estudiat fa temps. Es tracta que els alumnes coneguin els elements bàsics de la llengua francesa per tal que puguin presentar-se i interactuar amb nadius de manera simple en situacions quotidianes. A priori, encaixa perfectament amb el que jo buscava i ja m’he inscrit. He estat de sort i encara quedaven places lliures. Comença avui mateix.

Al vespre vam assistir als actes que havia organitzat la nostra ciutat per a commemorar el primer aniversari de l’u d’octubre. Va ser una cosa sòbria dividida en dues parts. Una, a l’aire lliure, davant l’Ateneu, on aquell dia es van amagar totes les urnes de la ciutat plenes de vots. Era a última hora de la tarda, i hi havia el perill d’intervenció de les forces policials que estaven actuant en altres llocs de la comarca. Allà es va concentrar tota la gent que havia estat repartida pels col·legis de la vila, per a custodiar-les fins a l’hora del recompte. Ahir, hi va haver un parlament i es va descobrir una placa commemorativa a la façana de l’històric edifici. I per a rubricar tot plegat, els Moixiganguers van aixecar un petit pilar.

El cavaller Floïd 4La segona part, a dins el teatre. Un petit concert del cantautor valencià Pau Alabajos, molt implicat i molt aplaudit. Després els missatges d’alguns dels empresonats i exiliats, i un vídeo realitzat íntegrament amb imatges d’aquella històrica jornada enregistrades a la vila. Per a cloure-ho tot, les corals de la ciutat van interpretar El Cant de la Senyera i Els Segadors, acompanyats de tot el públic assistent. Hi havia molta gent, tanta que l’Ateneu va quedar petit, literalment, i hi va haver qui ho va veure tot des de fora, a través d’unes pantalles grans que s’hi havia instal·lat. Tot molt emotiu.

El cavaller Floïd 2Aquest matí no he abaixat el tendal per convidar al sol a entrar al menjador i caldejar l’ambient. Avui, la temperatura ha descendit sobtadament, com havia pronosticat el meteoròleg de la televisió. Un descens considerable, tant notable que, quan he sortit de casa a les nou, al carrer he vist les primeres jaquetes de la temporada i anar encongits als pocs valents o despistats que encara lluïen epidermis.

Anava a la barberia. El Toni m’ha dit que li va agradar el meu relat. Avui, mentre m’arreglava, m’ha fet cinc cèntims d’El cavaller Floïd, una biografia de l’empresari català que va desenvolupar la fórmula de la popular loció per a després de l’afaitat. El seu relat ha fet que m’interessés en el llibre de Genís Sinca, perquè m’ha semblat que és una d’aquelles històries que semblen anecdòtiques però que no ho són tant, doncs Joan B. Cendrós va ser també un important mecenes de la cultura catalana, al servei de la qual va posar part de la fortuna que havia fet amb el Floïd.

Després he anat a esmorzar, per fer temps que arribés la botifarra de Calaf al Sindicat. També hi he comprat una mica de fruita. Per tornar no em venia de cara fer la rambla de Sant Ferran, a la que trobo grisa i trista, de manera que he enfilat el carrer de Sant Agustí, que em resulta més agradable. He vist que el bar restaurant que sempre havia conegut com  La trucha, ara es diu Ca la tieta.

Dues hores després d’haver sortit de casa, quan ja era al passeig, el termòmetre de la farmàcia indicava que teníem 15 graus i aleshores he tingut la sensació que havia arribat la tardor.

 

 

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.