1er aniversari

Ahir sense anar més lluny, em parlava de l’emoció que es va desfermar en la nau on s’emmagatzemaven les urnes de l’1 d’octubre, quan el responsable de l’operació va obrir una de caixes de cartó que acabaven d’arribar i en va aparèixer la primera. Ho acabava de llegir en un article d’un diari digital, i ell em relatava els plors dels voluntaris de la Catalunya Nord i les abraçades entre ells, tot en silenci, reprimit, perquè calia continuar mantenint el secret. I aleshores va fer una pausa, com qui pren aire, però no acabava de reprendre el relat. I és que estava emocionat.

Jo sé que s’emociona amb facilitat davant de coses com aquesta, i que, en realitat, mentre callava, estava construint un dic per a les llàgrimes que estaven a punt de brollar dels seus ulls. Però vaig fer com si no me n’adonés i no vaig fer res, com faig sempre, perquè sempre penso que si no deixa anar la seva emoció, deu ser per algun motiu que jo ignoro, i li ho respecto.

Potser li fa cosa mostrar-se sensible als altres. Potser és que no pot plorar perquè se li han eixugat totes les llàgrimes. O, tal vegada al contrari, és que en té tantes per plorar que sap que si cedeix, no hi hauria aturador. Però ahir no, ahir era perquè avui fa un any d’aquell dia trasbalsador que vàrem matinar tant per a protegir les urnes i poder votar si volíem la independència o no.

I hi vam votar i va sortir que sí, que la majoria de catalans volem que Catalunya sigui un estat independent en forma de República. I hi vam votar malgrat les pallisses salvatges que vàrem rebre de les forces policials espanyoles i el menyspreu del govern i la majoria dels partits espanyols. Vam guanyar, aquella batalla la vam guanyar.

Però ell, com la majoria, encara s’emociona en recordar-ho.

One thought on “1er aniversari

  1. No m’agrada el terme Catalunya nord. Crec que fer ús d’ell és acceptar aquell maleït tractat que ens va partir el país en dos. Prefereixo parlar de les comarques del nord i cridar-les pel seu nom.

    Els sentiments són personals i intransferibles i com bé dius respectables. Jo crec que és bonic mostrar-los, però entenc que altres persones opinin el contrari —personal i intransferible—

    Sí, vam guanyar i no vam saber defensar el resultat. No culpo a ningú hi ha moltes persones pagant un preu molt alt. Simplement vull dir que amb el lliri a la mà i el bonisme mostrat no anem enlloc. I que ningú em malinterpreti no estic cridant a res i menys a la violència, aquesta vindrà inevitablement i ja sabem per part de qui. Crec recordar que la revolució més pacifica va ser la dels Clavells i també crec recordar aldarulls i baixes. Mentre no acceptem això no hi ha res a fer.

    Amb permís, no m’he pogut estar.

    Grândola, vila morena
    Terra da fraternidade
    O povo é quem mais ordena
    Dentro de ti, ó cidade

    Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.