Avène i l’1 d’octubre

He tornat d’Avène amb unes ganes tremendes de recuperar el meu francès. Aquesta setmana d’estada als banys ha confirmat que tinc tan rovellat l’idioma que vaig aprendre a l’institut que amb prou feines he sigut capaç d’embastar quatre frases. I és que ja fa anys que vaig anar a l’institut, i el temps no perdona i les paraules s’obliden. Més si no són les teves i, a sobre, no les practiques.

He tornat d’Avène amb un regust agredolç.

Avène 2

Sembla que N ha arribat cansat a aquest tractament ―desanimat pels escassos resultats de tanta lluita mantinguda fins ara, és comprensible― i n’és escèptic. És com si hagués abaixat els braços, resignat a viure sempre amb el seu problema. Però també és adolescent i està rebel, pensarós i taciturn, s’aïlla i defuig comunicar-se amb el seu entorn ―com si li atribuís la seva dissort― i no manifesta el que sent o el que pensa. I així no se’l pot ajudar. Tinc la sensació que aquesta actitud pessimista no és la millor per a afavorir els efectes beneficiosos que de segur li hauria de reportar un tractament com aquest ―ni que fossin minsos―, a base d’aigües termals i cremes elaborades amb productes estrictament naturals.

Avène 3

Els Banys d’Avène és un llogarret situat a poc més d’un km d’Avène, un poblet situat al fons de la vall del riu Orb. L’actual edifici és de fa dos anys i fou construït amb voluntat d’integrar-lo a l’entorn. Hi ha l’hotel i la zona de tractaments, a la qual només poden accedir els pacients i els seus cuidadors. A Les Banys d’Avène hi va gent de tot el món, però no s’hi pot anar per plaer, estan reservats a malalts de la pell a qui els seus dermatòlegs els hi hagin prescrit. Estan integrats en el sistema francès de la seguretat social.

Avène 4

El tracte del personal ha estat exquisit. Les instal·lacions ―modernes, sòbries i eficients― i l’entorn natural ―tranquil i privilegiat―, ens han propiciat una estada molt agradable. Ara N ha quedat a cura del seu pare una quinzena més, fins a completar el tractament prescrit.

Avène 5

Ahir a la tarda, mentre desfèiem els gairebé 400 km que havíem fet a l’anada, decidia fer algun curs que em refresqui la memòria. Només per a desempolsar el meu francès, prou per a fer-me entendre i per entendre. Els idiomes no han estat mai el meu fort. Sempre he tingut problemes per captar els matisos dels diferents sons i per això em costa entendre el que em diuen. Per altra banda ―i suposo que per la mateixa raó― la meva pronunciació és tan defectuosa que els nadius m’entenen amb dificultat. Però ara estic decidit a perdre la por a fer el ridícul que he tingut sempre, a deixar-me anar, a practicar tant com calgui per a aconseguir-ho.

Avène 6

I és que aquest desig i aquest propòsit van lligats a un sentiment que es va originar el passat 1 d’octubre, demà farà un any. Em vaig fer el propòsit de no posar mai més els peus a Espanya i des d’aleshores, només he travessat l’Aragó en autobús, per anar a Pamplona a donar suport amb la meva presència als nois d’Altsasu ―injustament empresonats― en una manifestació que va resultar multitudinària. Encara que les càrregues no em van afectar directament ―a la nostra ciutat les forces policials ja no van arribar a entrar― la violència desfermada aquell dia per l’estat espanyol contra Catalunya i els catalans em va deixar estabornit, incrèdul.

No puc creure que ningú pugui picar a un germà, si no és que l’odia, com ho van fer policies i guàrdies civils, més enllà de les ordres rebudes. I així com mai abans ho havia fet, aquell dia vaig dir que mai oblidaria ni perdonaria.

De manera que amb el meu francès reciclat anirem de vacances a França. I amb l’anglès de l’Anna i el castellà de tots dos, a la resta del món.

I amb el català, als Països Catalans. És clar.

One thought on “Avène i l’1 d’octubre

  1. Sap greu el d’aquest xiquet. Estic amb tu la seva actitud no ajuda. Esperem que canviï i pugui millorar, l’estat anímic és molt important.

    Jo vaig estudiar francès a la bàsica i no tinc ni idea. A Sitges vaig conèixer una parelleta de Verdun una d’elles parlava castellà, l’altra només francès i ens enteníem més o menys bé, havia voluntat i tractant-se de llengües romàniques no és molt complicat, sempre es troba un sinònim similar en ambdues llengües.
    La vergonya fora amb ella. Veus jo aquest problema no el tinc, sóc un desvergonyit 🙂

    Sí demà farà un any que ens van estomacar amb odi i acarnissament. Jo no vaig patir cap càrrega, només vaig haver d’aguantar moltes hores de cua. Sabíem el que passava en altres col·legis i a més molt propers al nostre, havia por i tensió. Va ser bonic viure la comunió entre desconeguts que anàvem a una.
    Per a mi Espanya ha acabat, no la penso tornar a trepitjar. A la franja i a Guardamar acaba la meva geografia peninsular espanyola. Ni oblit ni perdó.

    Boniques les fotos, molt bucòliques transmeten serenitat.

    Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.