Tossudament alçats

Una senyora del gremi ha dit a la ràdio que són una minoria molt petita, una trentena, els que han escrit aquests correus que avui s’han conegut. Que és un fòrum privat ―allotjat al web de Consejo General del Poder Judicial― i que mai haurien hagut de fer-se públics. Que aquestes opinions no són representatives de molts jutges ―ella entre els quals― i que ha comprovat que cap dels autors està implicat en cap causa de les que s’estan seguint contra el procés. Sembla que la jutgessa pertany al sector progressista de la judicatura.

Suposo que volia tranquil·litzar a l’univers independentista, però no estic segur que ho hagi aconseguit. Almenys a mi no m’ha esvaït les sospites que la notícia m’ha generat sinó que, ans al contrari, m’ha ratificat les que ja arrossegava d’abans.

Crida l’atenció que un fòrum corporatiu consenti opinions fora de l’àmbit estrictament professional. I, tractant-se de jutges, menys les de caràcter polític. És com si jo mai hagués criticat al Madrid i als madridistes aprofitant els canals interns de comunicació de la intranet de l’empresa on treballava. Òbviament, la meva empresa m’hauria reprès, no per ser del Barça, sinó per fer un ús inadequat d’un canal de comunicació professional.

En aquest cas, és sospitós que el president del CGPJ no hagi pres mesures correctores. Es fa difícil creure que entre més de 5.000 jutges, cap dels de la majoria aclaparadora que no els ha escrit no ho hagi denunciat.

Seran una trentena només els magistrats que han gosat opinar tan grollerament, però això no vol dir que no siguin molts més els que pensen igual o semblantment, encara que mai no ho hagin dit. A les proves em remeto, perquè estem coneixent actuacions i sentències d’arreu el país que indiquen que hi ha massa jutges que fan de su capa un sayo, com diuen en castellà.

Per altra banda, encara que cap dels magistrats epistolars estigui involucrat en causes relacionades amb el procés, resulta molt evident que els jutges que sabem segur que sí que ho estan, són clarament hostils als encausats, fins al punt que estan cometent irregularitats processals greus de tots tipus i forçant la llei fins a límits insospitats i mai vistos fins ara.

Al final, doncs, penso que aquests correus no deixen de ser més que una anècdota més, un fet més d’una llarga llista de greuges, una prova més de l’evidència que la justícia espanyola no és justa, perquè no és imparcial i està al servei d’un estat corrupte i podrit que està caient a trossos.

Per això em sembla bé que el President Torra demani responsabilitats a Carlos Lesmes, tan eficient ―de vegades―, tan permissiu. Encara que no serveixi de res.

Avui fa un any que l’estat espanyol va posar en marxa la maquinària repressiva contra la voluntat de la majoria de catalans. Hem de continuar, com aleshores, tossudament alçats, actius, mobilitzats, disposats a defensar els nostres drets i les nostres institucions.

He de comprar-me unes botes de caminar noves, més amples de la punta. Les que tinc de fa anys ja han fet tot el servei que podien fer. Els meus peus ara són més fràgils i ―suposo que per culpa de l’edat i l’artrosi― comencen a fer-me mal cap a mitja caminada, i quan acabo ja els tinc trinxats del tot.

Tan gran com és el camp i jo semblava el senyor de totes les mosques. Avui estaven molt enganxoses i m’han acompanyat tot el camí. Quin malson! He caminat més de 12 km, des de casa, en una ruta circular que he improvisat sobre la marxa.

 

6 thoughts on “Tossudament alçats

  1. A mi el focus al primer pla i la simbiosi entre natura i la mà de l’home marcada per les línies mirant a l’incert infinit (futur) i les muntanyes que volen caure sobre de la carretera em suggereixen i responent a la teva pregunta; dubtes

    Una imatge ben vista i a més il·lustra molt bé els dos temes del post.

    Liked by 1 person

  2. Una altra més a la llarga llista, i aquest cop ho diu el tercer poder “independent” de l’estat. Ja no em sorprèn res.
    No vull imaginar el nivell de protecció que gaudeix la judicatura quan ni es molesta a prendre mesures de seguretat en publicar aquesta sèrie de despropòsits.

    Avui fa un any vaig deixar caure el boli com fan els estudiants de primària en finalitzar la classe, vaig deixar a l’estimada Terribas amb la paraula a la ràdio i vaig baixar tot sol cap a Rambla Catalunya.
    Aquell dia es va demostrar el poder del poble. Crec que aquest octubre serà calent, aprofitem-ho.

    M’agrada la foto del post, és teva? Em sembla una de les teves metàfores fotogràfiques. Ara amb botes noves crec que un bon complement pot ser passejar la càmera.

    M'agrada

    1. La foto del post és meva, d’avui. És una recta de la carretera de Les Maioles que sempre he trobat fotogènica, sobretot a primera hora del matí, quan la llum ve de l’esquerra, molt arrapada a terra encara, com les boires. És la carretera que va d’Igualada a Prats de Rei i, més enllà, a Calaf.
      D’alguna manera pots considerar-la una metàfora, tot i que no era la meva intenció. Pot suggerir la pregunta, on anem?

      Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.