La ciutat on visc no és massa gran i es pot anar caminant gairebé a tot arreu en un temps raonable. Viure en una ciutat com aquesta té l’avantatge que ho tens tot a mà. Bé, vull dir tot el que et cal i s’hi pot trobar.
En realitat, des que visc aquí, només agafo el cotxe quan he d’anar o tornar més carregat del compte o he de traginar algun embalum. Moure’m per la ciutat caminant és la meva manera d’integrar l’exercici suau en l’activitat diària. Però això no vol dir que sigui l’únic exercici que faig, sinó que és una forma saludable de mobilitat que, a més, no contamina.
Per això observo amb estupefacció la proliferació d’artefactes motoritzats individuals que governen persones ―joves, normalment― perfectament sanes. I encara em produeix més astorament constatar que hi ha qui va cada dia al gimnàs… en patinet elèctric.
No és absurd?
El mussol d'Aqualata 